Andròmines

He anat a la deixalleria a portar dos jocs de maletes antigues que estaven arraconades dalt d’un armari i que no utilitzava. Un joc, en perfecte estat, era de quan ens vam casar –segurament les vam posar en la llista de noces i ens les varen regalar-, 47 anys! Eren molt bones i maques, però ja no es porten les maletes per les nanses i menys quan amb l’edat costa portar pes. L’altre joc estava per estrenar. Era un obsequi d’Iberia, la companyia d’aviació, de quan hi anava. Devien ser també de temps, encara estaven plegades dins les fundes de cel·lofana amb que van arribar a casa dins d’una capsa plana de cartró i també eren de portar per les nanses.

Crec que la disponibilitat d’espai afavoreix que guardem més coses del compte, de les que fem servir, ... i necessitem. És tot una manifestació de la societat de consum en la que hem viscut i que ara, si volem conservar la vida humana sobre el planeta, hem –vulguem, que no- de restringir. Però, entre tots, tenim tantes coses, ens sobren tantes coses, que sols utilitzant o reutilitzant el que ja tenim podem viure confortablement. O que ho aprofiti algú altre que li faci falta.

A la deixalleria m’han indicat que hi ha un espai per dipositar allò que és reutilitzable. Ho he deixat allà. En el mateix de l’espai de la deixalleria una persona que estava a l’aguait ha anat a veure que deixava, m’ha preguntat què era, s’ho ha mirat, ha agafat les maletes que acabava jo de dipositar al terra i se les ha emportat. Què en farà?, no ho sé. Potser se les vendrà, potser les donarà, potser les farà servir ell mateix. El cert és que hi ha una possible reutilització, no crec pas que tornin a dormir molts anys dalt d’un armari com han estat a casa meva.

Res, una petita satisfacció de benestant.

Però, quins conceptes he utilitzat!: llista de noces, obsequi d’Iberia, andròmines, societat de consum, benestant, ... part de la vida, de la meva vida. Si n'hi ha de coses a fer encara.

6 de novembre.