Perplexitat.

A les escaletes dels noticiaris (l’ordre en que es col·loquen les noticies) primer hi van les “importants”: política, meteorologia destacable, esdeveniments o efemèrides rellevants, ... i desprès hi van les notícies més “quotidianes”: els successos, les curiositats, les temporalitats. La cultura i els esports tanquen el programa, i el temps que ha fet i el que farà.

Ara com a tema “important” hi ha –com no, és evident- el canvi climàtic i les seves conseqüències, la necessitat de la transició energètica. Ens expliquen que hi haurà una nova cimera sobre el tema que serà transcendental (transcendental per que l’acollim aquí desprès que no es pogués fer allà on estava programada). Segons el que ens expliquen ja estem en temps de no retorn. Els que viuran sobre la Terra a finals d’aquest segle, vaja, els que han nascut en ell, es trobaran davant d’un panorama espaordidor. La nena sueca, Greta Thunberg, com a nova heroïna. Cal que comencem a prendre mesures dràstiques, entre elles reduir el nostre consum. Sí, cada any gastem més aviat el que pot reposar el planeta i en aquest camí, a menys que els que quedin se’n vagin a un altre planeta per estrenar, no hi haurà recursos per subsistir.  Per la coincidència de missatges en aquest sentit deu ser veritat aquesta visió apocalíptica del futur.

Llavors, ja ben entrat el noticiari, se’n explica que es posen en marxa les lluminàries nadalenques i que la gent està molt contenta i que aniran de botigues i restaurants per celebrar les festes i que segons quina música posen als establiments els possibles clients s’hi queden (i compren) més o menys. Sembla que aquest anys gastarem una mica més que l’any passat, o així ho esperen els botiguers. I vinga el “Black Friday” i el “Cyber Monday”!, que desprès vindran les rebaixes de gener, i compte amb l’ús de les targes bancàries que es poden “cremar”!

I un es queda perplex, no entén el que ens estan explicant. ¿No ens estem anant en orris per que consumim més del compte (i del que necessitem)? Però, alhora, no ens estimulen a continuar malbaratant? Alguns mitjans, molt ecologistes i moralistes ("progres"?), tenen una bona font d’ingressos amb els anuncis de cotxes. No diguem la visió d’esdeveniments esportius (el nou opi del poble) molts d’ells greixats amb “petrodòlars” i amb l’estímul de les cases d’apostes.

Ahir vam fer una volta per l’antic centre comercial de Barcelona ara compartit amb el nou centre turístic de la ciutat. Les botigues, en general, fan goig. L’oferta és múltiple, variada, generosa, cridanera, ..., els ulls s’hi en van, la tarja la portes a la butxaca,  entraries a molts llocs i adquiriries tota mena de coses que utilitzaries o no, que segurament te’n pots passar (¿perquè tinc dos barrets marrons pràcticament iguals?). Llàstima!, hi anàvem a veure si es podia arranjar un ganivet que se’ns va trencar la fulla per la meitat i sembla que no és possible. Bé, tindrem el joc incomplert, no comprarem pas un joc nou per una peça! Aquí està la clau, una mica de raciocini, una mica de mesura, una mica d’acceptació de que tenim de tot i de sobres.

Però, si no consumim... sinó consumim més, com mantindrem la velocitat de la roda de l’economia que necessitem fer créixer per què no sabem repartir el que hi ha? Si el pastís no creix i els pocs que en tenen una part grossa no la comparteixen amb la creixent massa de desafavorits per la fortuna anirem a una situació explosiva. O no? I si fem créixer el pastís a compta dels recursos no reemplaçables també ens anem a una situació insostenible. Sí, no sostenible, estem esgotant la Terra.

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta...

29 de novembre.