Cuatro gatos

Si mal no recordo del temps de semi expatriat a Madrid, més de set anys (2004-2011), vaig aprendre que als nascuts a la capital els diuen “gatos” (el seu gentilici popular)  i als que tenen els seus pares, ambdós, també nascuts a Madrid els diuen “gatos-gatos”. En vaig conèixer alguns, però molt pocs, quatre gats. La majoria de madrilenys no són de Madrid, són d’arreu. Això fa que hi hagi poc “nacionalisme madrileny”, evidentment són més “espanyols” (en el sentit més ampli) o tenen més sentiment de ser-ne.

Els seus habitants quan tenen una oportunitat per escapolir-se uns dies ho fan, se’n van. Normal, com a totes les gran ciutats no s’hi viu gaire bé, són incòmodes per l’amuntegament. Tenen la seva gràcia quan hi vas des de fora, uns dies, temporades, però si no és per força major, perquè no tens més remei, la gent –arreu- prefereix fugir-ne o tenir, els que poden, un segon cau (segona residència en diuen) on puguin esplaiar-se més a gust.

Llavors tens, caps de setmana, ponts, vacances, estiu, ..., corrues a les carreteres a les estacions, als aeroports, ...  anar-se’n i tornar-hi.

Ara els vénen dues oportunitats per sortir: el pont del Dia dels Morts, a la C. de Madrid dilluns 2 de novembre és festiu (com en algunes altres CC.AA.) i l’altre dilluns, dia 9 de novembre festivitat de la Verge de l’Almudena patrona de la ciutat (aquests tenen patró, Sant Isidre, i patrona, aquí som més laics, els nostres patrons són en dies feiners). Dos ponts seguits de tres dies per anar a la segona residència o a la casa del poble d’origen. En la situació actual de desenvolupament de la pandèmia, als Presidents de les CC.AA. veïnes se’ls han posat els pèls de punta. És que el panorama és el següent:

 Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Comunidades_y_ciudades_aut%C3%B3nomas_de_Espa%C3%B1a#:~:text=Anexo%3AComunidades%20y%20ciudades%20aut%C3%B3nomas%20de%20Espa%C3%B1a%20%20,%

La densitat (habitants/ km2) és molt alta a la comunitat de la capital, com generalment en totes les grans urbs, mentre que al seu voltant hi ha “la España vacía”. Les zones més poblades de Sibèria no superen els 40 hab./km2.

Els Presidents de les Comunitats Autònomes veïnes (d’opcions polítiques diferents, antagòniques?) ràpidament han proposat confinar perimetralment els seus territoris, és a dir, impedir la sortida o l’entrada (sobre tot l'entrada) de gent de fora per intentar evitar la propagació de la pandèmia. Ja veuen, lògicament, en el primer pont, que les visites als cementiris de les seves comunitats per honrar els ancestres comportarien un empastifament del virus no ja en les zones més habitades sinó precisament en les que ho estan menys i que a més tenen més problemes d’atenció sanitària per la seva dispersió i baixa densitat. Recordo ara una pel·lícula de l’Almodóvar que començava amb l’arranjament d’unes tombes per part de la “prota”, la Penélope Cruz.

Semblava, inicialment, que la Comunitat de Madrid s’afegiria també a aquest confinament dins dels seus límits però a l’hora de la veritat la seva Presidenta, coneguda pel seu acrònim d’IDA (no sé si amb segones, ja potser sí que està “ida”) ha decidir proposar en una rebequeria de criatura consentida que sols ho farà els dies que són festius. Sembla que des del Govern Central li han acceptat la proposta ja sigui per treure-se-la de sobre, donar-la per la banda, (com ja he llegit en algun lloc) ja sigui perquè la mesura és completament inútil tota vegada de que per ser efectiva sols podria efectuar-se per via aèria cap algun lloc (quin?) que permetessin l’entrada. Tot plegat, patètic.

Aquí i arreu s’estan prenent mesures dràstiques, sembla que els governants amb l’assessorament que tenen no les tenen totes amb ells i pretenen controlar la situació. Les conseqüències aniran com sempre per barris: rics, pobres; actius, passius; joves, grans; essencials, no essencials; ocupats, aturats; urbans, rurals; esportistes, sedentaris; ... A veure, no tornem exactament al 15 de març, confinament total, però quasi. Aquest any 2020 serà recordat i tant de bo que no ho sigui també algun més que li ve al darrera.

 

29 d’octubre.