2 d’octubre del 2020

No es molt net qui molt neteja sinó qui poc embruta.

Bateria de contenidors de recollida selectiva d’escombraries en un carrer. S’atura un camió petit (caixa oberta) del servei municipal de recollida de la brossa. Sense parar el motor, baixa el conductor i recull les andròmines que estan a terra fora dels contenidors, les llença dins la caixa i continua la seva ruta. Observo que ha recollit cartró i caixes de plàstic de les de portar fruita i verdura. Miro l’estat d’ocupació dels contenidors corresponents utilitzant el pedal. Estan buits. Llavors, una actuació incívica d’algú que la seva resolució va a l'esquena del comú, o sigui meva,  de tots.


(Foto, Diari de Tarragona)

Diuen que la ciutat, el seu espai urbà, està bruta. Sí, pot haver-hi pols que s’hi  deposita, brosses que porta el vent, les fulles dels arbres que ja comencen a caure força,... i què més? De tot: burilles de cigarreta que és habitual en el fumadors llençar-les al terra, tot caminants o des dels vehicles, també les capses de cigarretes esclafades quan ja no en queda cap;  xiclets enganxats al terra;  pots buits i ampolles de begudes consumides asseguts en un portal; papers varis i tiquets, des dels de la compra fins als dels parquímetres, bosses de plaça; propaganda comercial deixada fora les bústies; deposicions sòlides i líquides de gossos; roba extreta dels contenidors corresponents a la recerca d’alguna peça aprofitable; residus domèstics que no s’han depositat dins dels contenidors específics i que per alguna causa, les potes o el morro d’un gos o altre animal (a les urbanitzacions ran la muntanya poden ser senglars), s’han escampat pel carrer; cartrons mal endreçats; líquids varis vesats  conscient o inconscientment; restes d’obra abandonats subreptíciament, mobles, llums i trastos vells deixats que potser algú recollirà i aprofitarà, o no; pots  buits  o amb restes sobreres de pintures i dissolvents; vidres, ... Continuem? La llista és llarga, oi? I la podríem ampliar.

És a dir, l’estat de la neteja de la ciutat no depèn tant de l’esforç de l’administració del comú per netejar com de la consciència ( o inconsciència) dels seus components, o d’alguns components, molts o pocs, per embrutar. No estem davant d’un problema de neteja, estem davant d’un problema de civisme.

Relaxació, indiferència, passotisme, tant se’n fotisme, costums diferents, inconsciència...?

La proposta de solució l’ha d’encapçalar el Govern de l’administració del comú, però si les seves crides a incrementar l’acceptació de les normes de convivència per obtenir un espai públic més net no van acompanyades per la responsabilització de la ciutadania no aconseguirem gran cosa.

Vaig publicar la cita no fa gaire: “l’èxit del control de la societat per part d’un Govern depèn més del compliment voluntari de les lleis que de la seva aplicació”

Els Alcaldes podrien enviar –com es fa en algunes Festes Majors- heralds a pregonar un ban a toc de trompeta (tornar a l’agutzil?) per les places i cantonades instant a la ciutadania a fer servir correctament els múltiples dispositius que ja hi ha establerts per recollir les escombraries, deixalles i andròmines varies: Les bateries de contenidors de residus domèstics amb usos ja específics per la seva diferenciació, les deixalleries, les deixalleries mòbils, les papereres, els dies establerts de recollida de voluminosos per les cases o en punts concrets, la recollida d’embalatges de cartró als comerços, les rebaixes fiscals que s’apliquen als que aprofiten determinats d’aquests serveis... i explicar en el mateix ban les avantatges pel medi ambient, però sobretot per la butxaca dels propis ciutadans/anes en forma d’una taxa més ajustada per cobrir el cost del servei o dels impostos per fer la neteja viaria.  Es tractaria d’explicar que el servei de recollida (i eliminació) d’escombraries es finança amb una exacció a tots els usuaris quina suma ha de cobrir el seu cost i que la neteja viaria serà més o menys aprofundida segons el nivell d’ingressos derivats dels impostos, una altra exacció.

Però vaja, de poc servirà una acció de responsabilització cívica si s’ha d’anar al darrera d’un en un als components del comú, si creiem que a base de multar als incívics es resoldrà el problema. Alguna mesura exemplar cal fer, però no es pot posar un vigilant a cada cantonada de cada carrer.  

El comú, més o menys una massa amorfa agafada en el seu conjunt, està d’alguna manera força organitzat, per qüestions concretes o interessos específics si voleu, però existeixen una munió d’organitzacions i entitats que poden ajudar a la conscienciació cívica: des de les clàssiques associacions de veïns, a les entitats culturals, assistencials, educatives, religioses, ètniques, esportives, àdhuc de gènere. S’ha d’aconseguir la seva complicitat per arribar al màxim nombre dels seus components per estendre com a una taca d’oli la necessària conscienciació cívica d’aquesta problemàtica ara evidentment relaxada.

Si el comú, vol mantenir l’espai públic més net, pot incrementar l’esforç econòmic per aconseguir-ho, posant-hi més mitjans que sortiran  de les butxaques dels seus components, no cauran de l’aire del cel. La recollida i eliminació de les deixalles es cobreix amb una taxa, la neteja que es deriva de la mala pràctica cívica es cobreix amb impostos. I és molt injust pels ciutadans complidors de les seves obligacions cíviques que hagin de carregar sobre la seva cartera, desembutxacant més del compte,  els comportament incívics d’altres conciutadans/anes que passen del tema.

L’espai públic més net o més brut depèn de tots plegats.

Al primer Ajuntament democràtic, el del 79, es va fer una campanya sobre aquesta qüestió, que algú sorneguer va  saber donar-hi la volta:  Un Mataró net (un mataronet) es fa entre tots”.

2 d’octubre.