Bateria de contenidors de recollida selectiva d’escombraries en un carrer. S’atura un camió petit (caixa oberta) del servei municipal de recollida de la brossa. Sense parar el motor, baixa el conductor i recull les andròmines que estan a terra fora dels contenidors, les llença dins la caixa i continua la seva ruta. Observo que ha recollit cartró i caixes de plàstic de les de portar fruita i verdura. Miro l’estat d’ocupació dels contenidors corresponents utilitzant el pedal. Estan buits. Llavors, una actuació incívica d’algú que la seva resolució va a l'esquena del comú, o sigui meva, de tots.
Diuen que la ciutat, el seu espai urbà, està bruta. Sí, pot
haver-hi pols que s’hi deposita, brosses
que porta el vent, les fulles dels arbres que ja comencen a caure força,... i
què més? De tot: burilles de cigarreta que és habitual en el fumadors
llençar-les al terra, tot caminants o des dels vehicles, també les capses de
cigarretes esclafades quan ja no en queda cap; xiclets enganxats al terra; pots buits i ampolles de begudes consumides
asseguts en un portal; papers varis i tiquets, des dels de la compra fins als
dels parquímetres, bosses de plaça; propaganda comercial deixada fora les
bústies; deposicions sòlides i líquides de gossos; roba extreta dels
contenidors corresponents a la recerca d’alguna peça aprofitable; residus
domèstics que no s’han depositat dins dels contenidors específics i que per
alguna causa, les potes o el morro d’un gos o altre animal (a les urbanitzacions
ran la muntanya poden ser senglars), s’han escampat pel carrer; cartrons mal
endreçats; líquids varis vesats conscient o inconscientment; restes d’obra
abandonats subreptíciament, mobles, llums i trastos vells deixats que potser algú
recollirà i aprofitarà, o no; pots buits
o amb restes sobreres de pintures i
dissolvents; vidres, ... Continuem? La llista és llarga, oi? I la podríem
ampliar.
És a dir, l’estat de la neteja de la ciutat no depèn tant de l’esforç de l’administració
del comú per netejar com de la consciència ( o inconsciència) dels seus components,
o d’alguns components, molts o pocs, per embrutar. No estem davant d’un
problema de neteja, estem davant d’un problema de civisme.
Relaxació, indiferència, passotisme, tant se’n fotisme, costums
diferents, inconsciència...?
La proposta de solució l’ha d’encapçalar el Govern de
l’administració del comú, però si les seves crides a incrementar l’acceptació
de les normes de convivència per obtenir un espai públic més net no van
acompanyades per la responsabilització de la ciutadania no aconseguirem gran
cosa.
Vaig publicar
la cita no fa gaire: “l’èxit
del control de la societat per part d’un Govern depèn més del compliment voluntari
de les lleis que de la seva aplicació”
Els Alcaldes podrien
enviar –com es fa en algunes Festes Majors- heralds a pregonar un ban a toc de
trompeta (tornar a l’agutzil?) per les places i cantonades instant a la
ciutadania a fer servir correctament els múltiples dispositius que ja hi ha
establerts per recollir les escombraries, deixalles i andròmines varies: Les
bateries de contenidors de residus domèstics amb usos ja específics per la seva
diferenciació, les deixalleries, les deixalleries mòbils, les papereres, els
dies establerts de recollida de voluminosos per les cases o en punts concrets,
la recollida d’embalatges de cartró als comerços, les rebaixes fiscals que
s’apliquen als que aprofiten determinats d’aquests serveis... i explicar en el
mateix ban les avantatges pel medi ambient, però sobretot per la butxaca dels propis ciutadans/anes
en forma d’una taxa més ajustada per cobrir el cost del servei o dels impostos
per fer la neteja viaria. Es tractaria
d’explicar que el servei de recollida (i eliminació) d’escombraries es finança
amb una exacció a tots els usuaris quina suma ha de cobrir el seu cost i que la
neteja viaria serà més o menys aprofundida segons el nivell d’ingressos
derivats dels impostos, una altra exacció.
Però vaja, de poc
servirà una acció de responsabilització cívica si s’ha d’anar al darrera d’un
en un als components del comú, si creiem que a base de multar als incívics es
resoldrà el problema. Alguna mesura exemplar cal fer, però no es pot posar un
vigilant a cada cantonada de cada carrer.
El comú, més o menys una massa amorfa agafada en el seu conjunt, està d’alguna manera força
organitzat, per qüestions concretes o interessos específics si voleu,
però existeixen una munió d’organitzacions i entitats que poden ajudar a la
conscienciació cívica: des de les clàssiques associacions de veïns, a les
entitats culturals, assistencials, educatives, religioses, ètniques,
esportives, àdhuc de gènere. S’ha d’aconseguir la seva
complicitat per arribar al màxim nombre dels seus components per
estendre com a una taca d’oli la necessària conscienciació cívica d’aquesta
problemàtica ara evidentment relaxada.
Si el comú, vol
mantenir l’espai públic més net, pot incrementar l’esforç econòmic per
aconseguir-ho, posant-hi més mitjans que sortiran de les butxaques dels seus components, no
cauran de l’aire del cel. La recollida i eliminació de les deixalles es cobreix
amb una taxa, la neteja que es deriva de la mala pràctica cívica es cobreix amb
impostos. I és molt injust pels ciutadans complidors de les seves obligacions cíviques que
hagin de carregar sobre la seva cartera, desembutxacant més del compte, els comportament incívics d’altres
conciutadans/anes que passen del tema.
L’espai públic més net
o més brut depèn de tots plegats.
Al primer Ajuntament democràtic, el del 79, es va
fer una campanya sobre aquesta qüestió, que algú sorneguer va saber donar-hi la volta: “Un
Mataró net (un mataronet) es fa
entre tots”.
2 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada