L’amic Ramon Manent m’envia una foto de la
làpida que recorda al Dr. Alexander Fleming a Mataró, a
la plaça que porta el seu nom. Més que una plaça és una cruïlla de carrers que
quan de se li va donar el nom era excèntrica completament: el Camí
Ral, de quan era encara una carretera nacional, amb les Rondes de la ciutat, de
quan allà s’acabava la trama urbana planejada al darrer terç del segle XIX.
Està enganxada a la paret del que fou edifici de la fàbrica de can Torrellas, “Hijos
de Jaime Torrellas S.A., Calcetines Bebé”, al davant de la primera
gasolinera moderna de la ciutat, la Discosa,
encara avui en funcionament amb un altre nom i un altre format. Al darrera, per
la carretera cap a Barcelona, venia la casa
vermella i la sènia d’en Cabot dels
porcs, avui el polígon industrial Balançó i Boter amb els jutjats nous
i la plaça Tomás y Valiente.
El nom de la plaça -i segurament la col·locació de la làpida-
són del 1955, l’any de la mort de l’eminent bacteriòleg escocès que va rebre el
premi Nobel de Medecina pel seu descobriment de la Penicil·lina i en
reconeixement ciutadà a la seva contribució científica que va ser
importantíssima per l’avenç sanitari de la societat. Avui aquell indret queda
en el nou “cardo” (NO-SE) de la
ciutat que va de l’estació del tren de Rodalies a l’Hospital de la carretera de
Cirera.
Potser encara és aviat, massa aviat, però haurem de pensar
en buscar un indret (que tornarà a ser excèntric) per homenatjar als que ens
treguin de la pandèmia del coronavirus (els científics i polítics que se’ls
creguin) perquè la ciutat en tingui un record perenne com és el de la làpida
dedicada al Dr. Fleming que conté un
excel·lent medalló fet per en Jordi Arenas de qui ara es
commemora el centenari del seu naixement.
Un article divulgatiu sobre els avenços en la lluita contra
les epidèmies: https://www.eldiario.es/sociedad/innovaciones-nacidas-desgracia-legado-dejo-epidemia_1_6208696.html
L’altra, recent. Acaba de sortir i no n’he vist gaires recensions encara: José Enrique Ruiz-Domènc, “El día después de las grandes epidèmias”. Ed Taurus, M-2020. És un llibre curt, però molt interessant, no tant pel que va passar abans i torna a passa ara, sinó pel que va comportar desprès i el que podria passar, o hauria de passar, ara també després. Encara no el guardaré, correrà per la taula i me’l tornaré a llegir amb tranquil·litat i subratllant-lo com vaig fer amb el d’en Kristev.
2 de novembre, el Dia dels Morts (en cristià, dels Fidels Difunts. Els que no són fidels...)
1 comentari:
No trobo el llibre d'en Cipolla per enlloc. El devia donar.
Publica un comentari a l'entrada