Records de l’Ernest.

Aquests die amb motiu de l’aniversari del pèrfid assassinat de l’Ernest Lluch els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han omplert del record de la seva figura i la seva obra. Com que jo l’he glosat moltes vegades vaig apuntar una cosa diferent: recomanacions de llibres tal com ell em feia a mi sempre que ens veiem. No, no sols d’economia, que sempre n’hi havia, sinó també de literatura, novel·la, assaig.

L’any 1985 el vam convidar en tant que ministre del Govern d’Espanya a que ens acompanyés en l’anada a ofici per Les Santes i escoltés l’obra de Mn. Blanc. L’Ernest, melòman, no es va fer plegar, sabia el que anava a escoltar.

Però uns dies abans, en una remodelació governamental, van fer ministre a en Joan Majó i vam aprofitar per que també ens acompanyés. Tampoc li vam haver d’explicar res a en Joan, prou sabia de què anava. Dos ministres per Les Santes, mai s’havia donat i difícilment es tornarà a donar.

L’Ernest va arribar puntual complint el protocol de l’horari de sortida de l’Ajuntament cap a Santa Maria, no cal dir que en Joan també. A mig ofici un escorta s’acosta a l’Ernest i li diu alguna cosa a l’orella, el ministre s’aixeca i surt de l’església. Vaja, vam pensar, alguna qüestió l’obliga a atendre-la i ens ha de deixar, esperem que no sigui rellevant. No, la cosa era més prosaica. L’Ernest per arribar a l’hora i suposo que ja havent fet alguna altra cosa, no havia esmorzat i va aprofitar –no recordo bé si va ser el sermó de la missa- per acostar-se al primer bar prop de Santa Maria per fer un mos. Va raure a Can Laru, sortint per la porta del Fossar Xic a la mateixa cantonada. Allà, em sembla que encara avui és de consuetud, que s’hi trobin esmorzant la colla dels geganters de la família Robafaves, no sé si també altres colles, i ja em tens el ministre en mig de la bullanga refent energia, ells –els que queden d’aquell temps-encara ho recorden.

Va tornar al seu lloc preferent al primer banc, va sentir la resta de l’ofici de Glòria, va desfilar fins l’Ajuntament altra vegada i, ja no ho recordo, deuríem anar a dinar plegats a Can Miracle després de veure la corresponent dormida dels gegants. De tot això ja fa trenta cinc anys.

Vam aprofitar per fer-li signar el llibre d’honor de la ciutat.

Amb el temps en Joan Majó esdevindrà President de la Fundació Ernest Lluch i jo mateix membre del seu Patronat. Ambdós, crec, que ens hagués agradat més no arribar mai a tenir aquests càrrecs.

26 de novembre.