Els radicals*

*A la meva companya Montse B. que deu patir lo seu.

Els destí dels radicals és sempre –la història ho demostra- que els fotin al carrer. A Barcelona, els radicals, estan portant a terme una forta campanya contra l’ús del vehicle de motor privat. Cal reduir la congestió i la contaminació, estem d’acord, però totes les masses piquen, diu la vella dita catalana, i cal atendre’s a les conseqüències, al cap de vall poden ser (les masses) honesta i legítimament volgudes però les conseqüències els hi poden tornar els cops.

Pensen els impulsors de la campanya per reduir la circulació privada de vehicles, el Govern municipal, que probablement ara és el millor moment per fer-ho atès la situació provocada per la pandèmia. Ho deuen tenir estudiat, o algú els ho ha “estudiat” i s’hi estan llençant a fons. Radicalitat pura i dura.

Una metròpoli origina molts desplaçaments: de treball, d’oci, de comerç, de serveis, de cultura, ... Molts d’aquests desplaçaments són de les perifèries cap al centre. Perifèries d’un radi mínim de 30 km i en el cas de Barcelona perifèria atenuada perquè la meitat està habitada per peixos, poquets ja. El centre, el rovell de l’ou, de la metròpoli viu principalment d’aquesta mobilitat. La relació entre els residents d’aquest centre i l’activitat de tota mena que s’hi dona és quantitativament i qualitativament petita. Aquest fet passa arreu de totes les metròpolis, no veure-ho i pitjor, no acceptar-ho, és un error, és estar cec. Cal mantenir algun grau acceptable en aquesta relació perquè no esdevingui simbòlica, reduïda a poca cosa, i pitjor, al no res. Si hi afegim el turisme aquesta relació no serà mai gaire gran. Residència, hostalera o no, comerç, essencial o d’impuls, serveis puntuals o sostinguts, centres culturals i d’oci per grans i per joves, ..., estan més al servei dels de fora de la nou que dels que hi resideixen. No tenir-ho present pot portar a la catàstrofe de la complexa i variada vida de tot centre metropolità.

Hi ha dos factors intrínsecs en la actualitat que poden -si es prenen mesures massa radicals- portar a una diabòlica situació de col·lapse destructiu del centre, del rovell de l’ou de la Ciutat Comtal: la situació sanitària i l’ús d’Internet. Deixem a banda, el factor extrínsec, que és l’estroncament del turisme no se sap per quant temps. Déu n’hi do, però, el que comporta aquest factor extern sobre el que poc s’hi pot fer de moment. Tardarà a refer-se, a part de si continua sent convenient de la forma descontrolada en que es venia produint, ja que tothom, els emissors, intentarà amb l’excusa de la seguretat sanitària que la gent es quedi a casa. No a la casa, sinó al seu territori, emissors i receptors allà mateix. L’alternativa, doncs, passa per fer el mateix, no?

Anem als factors intrínsecs que poden retreure la mobilitat cap al centre de la nostra metròpoli. El primer, la situació sanitària, estalviar-se situacions de rics mentre la pandèmia no estigui controlada, especialment en aquelles persones qualificades precisament de risc. Els grans, per exemple, hem d’estar més amatents als possibles contagis i reduir la mobilitat i més concretament la mobilitat col·lectiva. Potser aniríem al centre a fer un vol, a fer unes gestions, a comprar, a fer-hi un àpat,... però,..., saps què, anem-hi  amb el nostre cotxe. Ah, no! hi ha dificultats, més enllà del cost de l’aparcament ja pels núvols: menys possibilitats de circular, més obstacles, aviat el peatge per entrar. Doncs, no hi anem, ens quedem a casa o al nostre entorn més immediat que podem fer-lo a peu. Molt bé per la sostenibilitat, molt bé per la vida dels residents del centre, menys congestió, menys contaminació de tota mena. La relació de la que abans parlàvem, residents/serveis de la zona augmentarà, però a costa de la reducció del denominador, dels serveis oferts. No en caldran tants, al centre serà tot molt més contingut, probablement deixarà de ser centre, començarà una espiral reductiva. Els urbanistes hauran de començar a pensar en altres paradigmes urbans per oferir als polítics

El segon, no té res a veure amb la pandèmia, té a veure amb el desenvolupament tecnològic: Internet. Si podem comprar per la xarxa tota mena de coses, una ampla, variada i inabastable oferta de productes i serveis sense moure’ns de casa i que ens els portin, perquè necessitem la oferta física de botigues, restaurants, teatres i sales de concert? Per què els mercats, per què les lluminàries nadalenques, per què... si ara hem d’estalviar-nos les gernacions, els llocs tancats, els desplaçaments en col·lectivitat, ... Si tenim alternativa. No, no us quedeu amb Amazon, aquest és el gran magatzem virtual, el nou El Corte Inglés d’Internet. Hi ha a Internet moltes botiguetes, molts productors directes, molts petits i especialitzats intermediaris, aquí i a la Xina.

Ara en aquestes dates, programàvem a casa nostra anar un dia al centre metropolità a comprar els torrons tradicionals de Nadal. He vist que puc comprar els de sempre –de tota la vida- per Internet. La fàbrica no perdrà el client que som de molts anys, però la botiga tan “tradicional” i històrica del sota l'escala de l’entrada de la finca del carrer Cucurulla criarà teranyines, i contribuirà a l’esllanguiment del centre barceloní.

Què maco que era posar-te a les grans i bones  llibreries - del Raval o dels carrers de l’Eixample- i anar resseguint els taulells vessant de novetats que et cridaven l’atenció i sorties amb més llibres dels que volies i pots llegir. Si estàs atent al que va sortint d’informació pels mitjans els encarregues per mail a les mateixes llibreries i te’ls porten a casa o et diuen que ja els pots passar a recollir. Segurament no en compraràs tants, seràs més precís en la compra, potser fins i tot els adquiriràs directament a l’editorial amb el que la funció de l’espai físic de la botiga a on queda?

Sort que els cellers per comprar vi els tenim encara a prop, seria un pal anar carregat del pes de les botelles fins el cotxe, i a més també per Internet et serveixen el que vulguis en menys de 48 hores: Navarra, Rueda, La Mancha, Rioja, Montilla, Xerès, Rias Baixas, Guadiana, Tarragona, Penedès, Empordà, ...

I aprofitar l’anada per quedar-te a dinar a un restaurant que coneixes de sempre o un de nou que t’han recomanat? No!, ara està tot tancat i compte quan obrin, els de risc haurem de pensar-nos-ho. Sota casa pots fer un take away d’exquisideses.

Els radicals ho deuen haver tingut en compte tot això? Hauran tingut en compte les conseqüències? No n’estic tant segur. El radicals van pel dret, la idea, l’objectiu final,  és el primer de tot. Desprès, ... desprès, més tard o aviat, els fotran al carrer.

Pas a pas haurien tingut a la llarga millors resultats. També està escrit a la Història.

(La futura bicicleta elèctrica de la Harley Davidson. Diuen que sortirà l’any que ve)

14 de novembre.