Entre Diògenes i Fahrenheit 451, novament.

 Fa temps que de tant en tant em miro les lleixes plenes de llibres que tinc repartides arreu i penso quin sentit té l’acumulació de llibres que molta gent anem guardant a casa (i més en els temps d’avui)?  Un ja és gran i fa molts anys que adquireix llibres, en el meu cas quasi bé 60 anys. I es van acumulant, sabria dir de quan van anar arribant pel lloc i l’ordre que els tinc.

Molts d’aquest llibres ja no serveixen de res, o de ben poc. Per mi, de res. Una enciclopèdia d’economia dels anys 80 de què serveix avui? Els llibres sobre el funcionament de l’economia dels països socialistes que ja no existeixen, a qui poden interessar llevat a algun erudit que s’hi vulgui especialitzar? Els anàlisis d’autors propers o llunyans de les crisis de la inflació dels anys 70 del segle passat, quin sentit té guardar-los? Les teories marxistes avui no actualitzades, a quoi? Quina vergonya: un llibre de l’Stalin sobre en Lenin! Les citacions d’en Mao, el famós llibre roig! La política als anys 90 a França, ...o  a Catalunya! Però, ... què fer de tot això, de tots aquests artefactes desactivats i desubicats? Acumular pols, ocupar espai i esperar que quan ja no hi sigui entri el “gitano” de torn que vindrà a fer neteja  -juntament amb altres andròmines- per portar-ho en el millor dels casos als encants i en el pitjor directament a l’abocador.

Anar-ho guardant tot ens aboca a un efecte colateral de la síndrome de Diògenes: “acumulación en el propio hogar de grandes cantidades de basura y desperdicios domésticos”, descripció que he tret de la wikipèdia. Irreverent, heretge, ...!, parlar així dels “sagrats” llibres. Sí, sí, “sagrats”, basura y desperdicios domésticos és el que són.  Només perquè som, en el meu cas, rics en espais habitats propis podem anar acumulant. Si disposéssim de menys espai alguna solució hauríem d’emprendre.

Bé, tot això ja ho vaig dir temps enrere, sols tres anys enrere, em repeteixo, sis anys també, s’està convertint, veig, en una obsessió.. Avui he tornar a repassar  un grapat de volums i em disposo a portar-los al contenidor de paper més proper. Abans, però n’he fet una composició representativa per retratar-los i que quedés per la “posteritat”.

Tinc un bon amic que diu que vols guardar el “icònics”. No sé pas quins poden ser per ell els "icònics", encara que ho intueixo. Vés per on, igual algun d’ell es salvaran encara.

4 de novembre. Esperant els resultats de les eleccions americanes. Ja ho veurem...