A la meva amiga Brigitte M-S.
L’amic Joan Ganyet, des del seu recer pirinenc, tocant a la catedral de la Seu, potser prenent cafè amb el seu veí el Co-Príncep, ens envia una carta que Madame de Sévigné escriu a la seva filla el dijous 30 d’abril de 1687.
Surtout, ma chère enfant, ne venez point á Paris!
Plus personne ne sort de voir ce fléau s´abattre sur nous, il se porpage comme un feu de bois sec. Le roi et Mazarin nous confinent tous dans nos appartements.
Monsieur Vatel, qui reçoit ses charges de marée, pourvoie à nos repas qu´il nous fait livrer.
Cela m´attriste, je me réjouissais d´aller assister aux prochaines représentations d´une comédie de Monsieur Corneille "Le Menteur", dont on dit les plus grand bien.
Nous nous ennuyons un peu et je ne peut plus vous narrer les dernières intrigues à la Cour, ni les dernières tenues à la mode.
Hereusement, je vois discrètement ma chère amie, Marie Madeleine de Lafayette, nous nous régalons avec les Fables de Monsieur de La Fontaine, dont celle, très à propos, "Les animaux malades de la peste"!. "Ils ne mouraient pas tous, mais tous étaient frappés".
Je vous envoie deux drôles de masques; c´est la grand´mode, toutle monde en porte à Versailles. C´est un joli air de propreté, quiempêche de se contaminer.
Je vous embrasse, ma bonne, ainsi que Pauline."
Et voilà!, ens diu el nostre amic. Sensacional! Fa 333 anys que ja passaven la mateixa pel·lícula que avui.
La citació a la carta de que gaudien amb les faules de La Fontaine m’ha portat a buscar un dels llibres més preuats que tinc a la meva biblioteca. Una edició espectacular de “Le songe d’un habitant du Mogol i autres fables” il·lustrada pe Imam Bakhsh Lahori, feta per l’Imprimerie nationale et la Reunion des Musée nationaux francesos l’any 1989.
Preuat per dos motius, perquè és un llibre espectacular com ja he dit, és un luxe d’edició (que no vol dir que sigui una edició de luxe), pels que ens estimem els llibres impresos, però principalment per què és un obsequi del que guardo molt bon record. Me’l van fer els amics de Créteil quan estàvem agermanant-nos les dues poblacions aviat farà trenta anys. Tinc un gran i bon record dels cristoliens.
En el llibre, la faula “Els animals malats de la pesta” de la que parla Mme. de Sévigné. Aquí la teniu.
“Benvolguts amics, crec que el Cel a permès aquest infortuni pels nostres pecats. Que el més culpable d’entre nosaltres es sacrifiqui com un celestial cortesà i potser obtindrà la curació de tots”
Ja ho sabeu, els animals acaben considerant que l’ase per haver menjat herba d’un prat de monjos va cometre un gran pecat i li van fer veure que havia de ser ell el que expiés la seva malifeta.
“Segons que sigueu poderós o miserable
Els judicis del tribunal us faran blanc o negre.”
18 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada