24 de febrer del 2021

Reis del món.

L’arrancada del llibre, després dels títols de crèdit,  és cinematogràfica. Un nen, en Joan, presencia estorat i espaordit dalt del carro estant del seu tio Guillem una baralla entre uns pinxos contrabandistes i uns desmanegats guàrdies civils. A l’altre costat, ja un home, un altre Joan dirigeix discretament la partida. És el començament d’una relació inversemblant que durarà tota la vida de dos personatges antitètics. El nen esdevindrà el Dr. Joan Mascaró, una eminència, professor a Cambridge, introductor, traductor i propagador de la literatura mística hindú. L’home ja era llavors Don Joan March, el fill de can Verga, que serà conegut com l’últim pirata del Mediterrani.

D’aquest segon en sabia la història ja que no sé pas com a casa de jovenet va córrer una edició de l’obra de Manuel D. Benavides sobre el personatge, fet que en la postguerra i la dictadura tenia el seu què. Del primer no en sabia res, però amb una ullada a la Viquipèdia en vaig tenir suficient informació i em va donar mig spoiler de com anava l’obra que tenia entre mans.

La història d’ambdós personatges s’explica a través de dues figures subalternes. Primer l’Emili Tremulles, ma dreta de don Joan, que va recordant esdeveniments de la vida del seu amo i de retruc de la seva, mentre es desenvolupa una trobada entre els dos personatges, en Joan i don Joan, al despatx del segon a Ginebra en un dia nivós i turmentós a la riba del llac Leman. Després, Don Joan, sense aconseguir el seu desig que en Joan treballi per ell dirigint la seva fundació, desapareix del relat. El relleu de la trama l’agafa un altre personatge subaltern, la Kathleen Ellis-Mascaró, la muller del professor, que va escrivint un diari, que pren i deixa en el temps, que va dialogant amb sí mateixa i que acaba tancant el cercle de l’obra: en Martí demanant almoina pels carrers de Ciutat. Els personatges es troben per darrera vegada a Madrid, al Palace, i en Joan és enterrat a Santa Margalida on va començar tot.

Dos mons hi són contraposats, el del traficant i financer i el de l’estudiós i místic. Les seves aventures, les seves vicissituds familiars, els sentiments que aixequen, els amics i relacions que conreen i que es creuen. Tot el segle XX, el nostre segle XX. Hi apareix. Abd el-Krim, en Franco, en Churchill i els Beatles. L’espiritisme en el pensament i l’obra del Dr. Mascaró: l’aparició de la veu d’ultratomba d’en J. M. Keynes és sensacional!  "Adoro les reunions de comunistes!"

Tot el misticisme i tot el poder dels diners.

-I vós. don Joan, què en penseu, de la mort? De la vostra, vull dir. Què us fa sentir la idea d’haver de morir un dia?

El silenci va fer que tornéssim a sentir la insistència de la pluja als vidres. Don Joan va tornar a exhalar una glopada de fum, va deixar que es dissolgués dins l’aire i va contestar en un to de veu inesperadament baix, com si parlés per ell mateix:

-La mort em sembla un mal negoci, sempre hi perds. –Ens va mirar apesaradament al doctor i a mi-, i jo no faig mai un mal negoci.

M’ha agradat. “Els reis del món”, Sebastià Alzamora. Ed. Proa, B-2020.


24 de febrer.