*A l’Anna Comas in memoriam.
Els redactors de l’Abans de Mataró, 1965-1992, em vam demanar que redactés una síntesi per fer-ne un “destacat” de la indústria a Mataró en aquest període, una síntesi de no més de 2.300 caràcters.
Com que ja sóc gran, amb el que conec perquè ho he vist,
viscut i sé, més el que vaig tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà degut a les meves responsabilitats públiques en una part d’aquells anys he fet
aquest escrit que ara –mesos després d’entregar-lo, amb el fascicle
corresponent en mans del públic- el penjo tot seguit.
Crec que he aconseguit el que se’m demanava en un text breu que recull un període important, molt important, de l’economia industrial de la nostra ciutat que ja és història tal com explico.
Aquests són els anys bons de l’economia industrial del Mataró al
segle XX. La base tèxtil tradicional, especialitzada en el gènere de
punt, hi és predominant amb tots els seus components: des de la filatura, al
teixit, el ram de l’aigua i l’estampació, la confecció principalment de roba
interior, mitges i mitjons, la maquinaria, l’embalatge, la distribució, ....
La ciutat multiplica per 2,5 la seva
població en aquest temps. La superació de l’autarquia franquista de la postguerra
pels Plans de Desenvolupament porta d’una banda el declivi de les empreses més
arcaiques que no s’adapten als nous temps i per altra al vigorós
desenvolupament de les sí que ho fan.
Es pateixen cíclicament, cada deu anys més
o menys, crisis que van
decantant i depurant el teixit industrial de la ciutat. La mundial del
petroli al 1973; l’espanyola de la re industrialització, deu anys més tard, el
1983; fins a la post olímpica de 1992 al acabar el període estudiat.
Desapareixen els industrials deslligats de la ciutat i les seves fàbriques, amb
honroses excepcions, i apareixen
nous i potents empresaris locals més bolcats a l’oferta que a la demanda
convencional que amb els seus productes arriben a tenir posicions de lideratge
en el mercat espanyol.
Alhora ressorgeix un combatiu moviment obrer
que passarà per sobre de les anquilosades estructures verticals franquistes.
Més enllà del tèxtil van desapareixent paulatinament
les industries manufactureres de sectors més convencionals, alimentació
i derivats, foneries, però apareixen noves empreses de capital estranger en sectors com el químic i
el farmacèutic portats alguns de la mà d’emprenedors locals.
No obstant, la diversificació industrial és elevada puntejant
tota la ciutat d’activitat diversa que més endavant desapareixerà pràcticament
tota: paper i cartró, automoció, maquinària especialitzada, materials per a la
construcció, vidre, cosmètics, adobats, química, construcció naval.
Fruit de la necessitat de desplaçar fora
del teixit urbà residencial les molèsties o les necessitats de creixement de
l’activitat industrial, l’Ajuntament
desenvolupa cap al final d’aquest període els primers sectors de planejament
qualificats expressament per a tal ús en el P.G.O.U.: Mata-Rocafonda,
Balançó i Boter, Cirera-Industrial.
Manuel
Mas Estela
Alcalde de Mataró (1983-2004)
20 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada