La feina que vaig aconseguir al poc d’obtenir el títol de llicenciat en Econòmiques va ser entrar al departament d’estudis de mercat a l’empresa Igoda-Merck. Aquesta era una empresa propietat de la farmacèutica Merck alemanya (Darmstadt), hi havia la Merck americana, que quan la 2ona Guerra Mundial va posar-se sota una nominal denominació espanyola per no ser confiscada pels aliats. Manaven, però, els alemanys a la direcció general. Com a anècdota curiosa vaig coincidir en aquest període amb que el Director Farmacèutic era el Dr. Ponsatí, arenyenc, emparentat amb la família de Raimon Obiols, pare de la Clara Ponsatí, ara perduda en les boires escoceses. L’especialitat de Merck eren les vitamines que veig que, tants anys després, encara continua fabricant. També els corticoides, algun antibiòtic i altres coses que sols tenien sortida al Marroc (si mal no recordo era un antecedent de la Viagra).
Allà em vaig dedicar a estudiar l’evolució de les vendes dels productes de l’empresa i també les de la competència i establir les corresponents comparacions i situacions que permetien després prendre per la direcció comercial les oportunes tàctiques i estratègies de vendes. Val a dir que encara no hi havia ordinadors, ni personals ni dels altres, les dades es tractaven externament en el Centre de Càlcul de Sabadell, pel que no hi havia treballs en temps real i les que obteníem del mercat encara venien en més retard ja que es feien amb enquestes de les vendes a les farmàcies i es publicaven obertes a totes les empreses que es subscrivien a aquesta informació. Per treballar les estadístiques feia servir paper mil·limetrat, llapis de colors, regla, goma d’esborrar i una voluminosa calculadora elèctrica que permetia fer alguns càlculs alhora. Estic parlant de quasi cinquanta anys enrere, 1973.
Em va servir per la feina els estudis d’estadística que anaven dins del currículum de la carrera. Una assignatura a tercer curs, entre les dues matemàtiques i l’econometria de quart. Generalment a l’empresa sempre s’analitzava la relació de les vendes respecte al mes anterior i respecte al mateix mes de l’any anterior. Jo vaig introduir una variat que em va fer guanyar molts punts en el meu comés. Es tracta de fer estadístiques en base a la taxa anual mòbil (TAM) que no era altra cosa que establir una sèrie mensual amb els acumulats dels últims dotze mesos, amb el que s’homogeneïtzaven les dades al incorporar sempre totes les variants estacionals que es produeixen en un any. El fet tenia, en l’anàlisi de les vendes de productes farmacèutics (vitamines, antibiòtics, corticoides, ...,) l’avantatge d’incorporar les conseqüències de les “temporades” de les malalties. Recordo que va ser molt celebrada l’exposició que vaig fer en una reunió de vendes de la correlació desfasada en un mes entre la venda de vitamines desprès d’una tanda de venda d’antibiòtics. El fet ja era intuït i conegut pels metges i informadors (visitadors) mèdics, però ara hi havia confirmació estadística.
La utilització de la TAM m’ha acompanyat tota la vida a l’hora de fer estadístiques ja que crec que mostrar l’evolució d’un determinant element amb la visió que et dona la sèrie confegida d’aquesta manera és força explicativa. La vaig usar molt quan pretenia correlacionar les vendes d’automòbils que donaven els venedors amb el cicle econòmic. En aquest cas sempre hi havia una Setmana Santa, un final d’any, unes vacances o uns mesos anormals introduïts dins de la sèrie anual (sols quedava fora de l’ajust els mesos de febrer dels anys de traspàs) i això si es combinava la seva presentació amb números índex, agafant un data base per des d’ella anar desenvolupant la sèrie, permetia una visualització ràpida del que passava.
Ara l’he tornat a utilitzar per recapitular els kilòmetres recorreguts en bicicleta en els darrers anys. He constatat dos fets: que anava de baixa des de mig 2019, constatació de la que ja en sé l’explicació, i que la pandèmia m’ha estimulat a sortir més portant un creixement sostingut que crec que ara començarà a estabilitzar-se.
Amb l’edat i el decreixement de les forces físiques la lògica era que s’imposés una lleugera i continuada baixa, que per ara no es dona. Ara, a més, amb la incorporació de la bicicleta elèctrica tinc una eina potent per mantenir la tendència si vull aprofitar-la. No sé si sóc més ambiciós del compte en pensar que amb l’ajut addicional podré fer els recorreguts que m’il·lusionaria fer, especialment fer trajectes de pujada més llargs que els que fins ara encara faig habitualment: Coll Fòrmic, Montserrat, tornar als Àngels, fins i tot intentar atrevir-me amb algun port pirinenc com La Bonaigua. Veurem. No sé pas si se’m ha passat ja el temps de somiar en fer el camí de Sant Jaume o quelcom semblant, però en cara tinc el desig, potser irrealitzable, de la baixada del Danubi per terres austríaques. Tenir il·lusions i somiar en coses senzilles com aquestes és molt be i no cal angoixar-se .
L’actualització de les dades fins a finals d’any ens dirà alguna cosa al respecte.
5 de maig de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada