Aturin-se si us plau!

Escriptors, editorials, crítics, prescriptors, comentaristes, ... Això és un no parar. Sí, hi ha molta gent que són possibles creadors, possibles lectors, que la seva feina és glosar el que s’escriu, es publica i es pot comprar. Però jo no dono abast i pràcticament sols llegeixo el que ara se’n diu no ficció que deu abastar més d’un gènere (assaig, història, divulgació, pensament,...). Requereix probablement una lectura més reposada i atenta que  la ficció. No ho sé, m’ho penso.

Aquesta setmana tornem a un tema que m’ha interessat força. Sergio del Molino, creador del concepte “La España vacía”, acaba de treure una nova obra sobre el tema “Contra la España Vacía” ed. Alfaguara, M-2021. No me’l puc perdre, som-hi!

El professor Jordi Canal marca una fita històrica a “25 de julio de 1992. La vuelta al mundo de España”, ed. Taurus, M-2021. Home, això promet! El cant del cigne del que hagués pogut ser i no ha estat. Ara estem una mica a la inòpia fruit de moltes coses, entre elles el “procés”.

Però la setmana passada fou l’aposta per la Mariana Mazzucato: “Misión economia. Una guia para cambiar el capitalismo”, també a ed. Taurus. I l’anterior el darrer Jacques Attali: “La economia de la vida. Prepararse para lo que viene”, editat a l’Argentina per Libros del Zorzal.

En Pep Canal hem diu que no m’he de perdre a la Stephanie Kelton: “El mito del dèficit”, també a ed. Taurus, ja que el tema m’ha preocupat bastant en els darrers anys i n’hem parlat molt tots dos. I començats, a l’espera de poder fer-ne lectura completa esperen el de César Rendueles: “Contra la igualdad de oportunidades” i el de Soto Ivars: “La casa del ahorcado”.

Això és massa!

El tema dels territoris buits, a Catalunya, Espanya, la Península Ibérica, Europa i segurament més enllà és fruit del desenvolupament de la economia capitalista. En economies menys desenvolupades mai havia estat així, excepte per condicions climàtiques extremes. Ara els territoris es buiden per l’empenta de les condicions més favorables als guanys mercantils (pecuniaris).  Així, és l’economia? L’economia capitalista, sí.

Em va tornar a aixecar la llebre fa pocs dies un reconegut economista mediàtic (bé, ara si no ets mediàtics no s’és reconegut)  en una piulada al Twitter. Recomanava la lectura l’un informe del Banc d’Espanya. No sé si és exactament un informe del Banc d’Espanya o un treball que s’inclou dins del informe anual del Banc. Cap.4: LA DISTRIBUCIÓN ESPACIAL DE LA POBLACIÓN EN ESPAÑA Y SUS IMPLICACIONES ECONÓMICAS.

Aquesta mena d’institucions acostumen en les seves memòries anuals incorporar treballs que no són directament de la seva competència però que consideren rellevants en el context general en que s’ha desenvolupat l’exercici.

“El Informe Anual del Banco de España contiene una revisión de la evolución económica y financiera de la economía española y los principales riesgos y vulnerabilidades a los que se enfrenta en el corto y largo plazo. Se presta especial atención al entorno internacional, a la zona euro y a las políticas económicas.“

A la presentació del Governador ni se’n parla d’aquest capítol de la memòria. En el “Informe de breve” s’hi dediquen dues pàgines de 16 i en la presentació del Director General d’Economia i Estadística, més explicativa, de 37 pàgines  n’hi ha 10 que suposo que seran les més llegides, ja que tot el capítol sencer en té 48 de les 322 de tot el document. Evidentment i lògicament el tema central del informe del 2020 és la COVID-19 i el seu impacte en l’economia espanyola.

Aquest treball és molt documentat amb profusió de gràfics, quadres, correlacions, ...Un bon treball, però...

Però la clau de la llebre que em va tornar a aixecar Juan Carlos Díez l’havia vist el dia abans en la noticia que va aparèixer a les pàgines d’economia de la premsa glosant la memòria.

“Las políticas públicas pueden considerarse políticas redistributivas en la medida que persiguen una mayor equidad en la distribución de los recursos.

Estas políticas pueden reducir las disparidades territoriales, pero, en ocasiones, también pueden redundar en pérdidas de eficiencia“

La clau és la paraula eficiència. De què estem parlant? (dins d’un informe del Banc d’Espanya, evidentment).  De la utilització de recursos públics amb una destinació o una altra i que han de revertir una situació que ara no es desitjable ni volguda.  Y el informe diu: Compte, que es poden produir pèrdues d’eficiència!

Si mirem el retorn merament crematístic, en termes de creixement del P.I.B., per exemple, segurament es donaran pèrdues d’eficiència. Estem a quin concepte de valor donem a les coses i quins conceptes de costos incorporen per mesurar-ne el seu preu. En termes de valor la distribució de la població en un territori té una quantificació segurament no monetària, en termes de “externalitats” no tingudes en compte,  els costos  mediambientals són cabdals. Serà més eficient aconseguir economies d’escala, serà poc eficient tenir la població distribuïda en baixa densitat.  Despès quan hi hagi desastres naturals o provocats o pèrdues de biodiversitat hi haurem de posar recursos que no els haurem contat en l’eficiència del manteniment del territori.

És evident el tema de les comunicacions; és evident el tema d’un cert dentell per obtenir una mínima administració pública; és evident una reconsideració de la propietat abandonada a la seva sort; és evident la necessària incorporació de tots els costos mediambientals i socials a les activitats agropecuàries amb els seu trasllat als consumidors.

Tot això donaria per mirar d’una altra manera l’abandonament del territori al que se li ha negat el seu gran valor.

Serà qüestió de continuar llegint i pensant. El tema dóna per a molt

31 de maig. Cal anar a llegir una estona.