29 de maig del 2021

L’Albert Recio, un economista crític.

Sóc soci (amigo) de la revista Alternativas Económicas des que es va començar a editar. Ja anem cap el número 100, tot un “exploit” per una publicació d’aquesta mena. En un acte de presentació de la revista –era un dinar col·loqui a l’Ateneu Barcelonès- vaig preguntar a la seva “ànima mater”, el periodista Andreu Missé, si seria una revista d’economia alternativa. Em va quedar la impressió de que no li va agradar la pregunta. La resposta la tinc cada mes quan rebo el número corresponent. Sí, és una revista que mira i proposa una economia alternativa a la que ens venen els mitjans convencionals i l’ortodòxia acadèmica.

Amb la quantitat de temes pels que estic interessat no em dona temps d’abastar-los tots i vaig picotejant coses del que rebo i adquireixo. Em queda molt aliment intel·lectual per tastar, menjar i pair.

AlterEco publica de tant en tant uns extres de temes molt concrets en un format i presentació austeres. La simple imatge del seu anunci és tota una carta de presentació.


El darrer extra que han publicat és el “Cuaderno de confinamiento. 73 apuntes críticos” d’Albert Recio.

L’Albert és un economista crític, ben alternatiu i vell conegut meu del que fa temps no en sabia res. Vam fer la carrera plegats ja fa cinquanta anys. Ell era, és encara, de Nou Barris. Pel que sé s’ha dedicat a l’ensenyament de l’economia a la Facultat d’Econòmiques de la UAB i ha esta sempre molt actiu en els moviments de base i en l’esquerra radical. Jo també encara estic a Mataró, hi he estat sempre, més institucional vaig situar-me a l’esquerra moderada, vaja, un vulgar socialdemòcrata.

Els seus 73 apunts crítics m’han acompanyat uns quants vespres abans de prendre el son. Són escrits curts (diuen que els han arrodonit per publicar-los) que es va proposar fer cada dia durant el confinament de l’any passat.

Jo també em vaig fer el mateix propòsit que l’Albert i vaig escriure una nota diària en aquells dies, encara que de temes diversos. Curiosament, o no, quan ho vaig fer d’economia no vaig escriure coses gaire diferents de les que més ben pensades i expressades ha fet ell.

Som els dos ja grans, crec que hem viscut força i no és estrany que amb trajectòries polítiques i professionals diverses (no sé res de la seva vida personal) ara arribem a tenir tants punts en comú, o millor dit, que m’identifiqui tant amb aquestes 73 notes crítiques.

“Es obvio que el funcionamiento de la economía capitalista ha tenido bastante que ver tanto en la gestación como en la transmisión de la pandemia. En el origen está el impacto de la agroindustrial y la mercantilización de la naturaleza. Y la veloz transmisión de la pandemia ha sido favorecida por la densidad de los flujos de bienes y personas que circulan a escala global. Y las desigualdades sociales han tenido un papel crucial a la hora de determinar la gravedad del problema. Pero el origen de todo ello se encuentra en la interrelación de la actividad económica y la naturaleza. La ecología y el análisis de la naturaleza, hasta ahora ignorada o despreciada por la teoría económica convencional, y por una parte de las corrientes heterodoxas, entran de pleno en el análisis de la dinámica económica convencional. Lo paradójico es que los economistas ecológicos venían pronosticando la posibilidad de una crisis económica por causas diversas: pico dels petróleo, problemas climáticos,... Y nadie había prestado atención al tema de las pandemias. Un buen ejemplo de que, a menudo, nuestra ignorancia del mundo real es mayor de lo que tendemos a pensar.”




Salutacions, Albert!

29 de maig. 


1 comentari:

Sobre qui escriu. ha dit...

He connectat amb l'Albert després de molts anys.
M'escriu i em corregeix un aspecte de la seva vida. Transcric:
"Posats a comentar-ho només hi ha una dada que no és del tot correcte. Encara que he viscut la major part de la meva vida a Nou Barris, el meu origen es Gràcia. Quan ens vàrem conèixer era gracienc. De fet si hagués nascut a Nou Barris possiblement mai hauria pogut estudiar a la Universitat. Les primeres escoles públiques mínimament decentes, es van començar a construir a finals dels 60s i el primer institut va funcionar el 1976. Per una família obrera aconseguir que el seu fill estudiés sortia de les seves possibilitats. De fet molts dels líders veïnals de Nou Barris eren xavals joves amb molta empenta i intel·ligència que no havien pogut estudiar i canalitzaven la seva capacitat en el moviment veïnal. Alguns desprès van estudiar de grans. Jo, en aquest sentit era un privilegiat, era fill únic d'una família obrera on entraven dos sous i uns pares que estaven força inserits al teixit social de Gràcia (el meu pare era un directiu de la UEC de Gràcia, que com ets de Mataró ja saps de què es tracta). Els contactes li van donar pistes perquè pogués anar a una bona escola del barri (una cosa estranya doncs era relativament laica i usaven el mètode Montessori, crec que era finançada per la Diputació, una cosa semblant a les escoles municipals de Barcelona que van aconseguir mantenir una certa autonomia) i desprès a l'Institut. Més o menys vaig estar en el lloc adequat. Quan vaig aterrar a Nou Barris més d'una persona em va preguntar com havia aconseguit estudiar."
Gràcies per la correcció, Albert.