Acte de
presentació del llibre “Romà i Rossell, el primer de tots”
Vilassar
de Mar, 18/9/21
1.
Bon dia a tothom.
Gràcies als companys i companyes de l’agrupació socialista de Vilassar de Mar
que han tornat a pensar en mi en l’arrencada de curs polític en la que aprofiteu
per recordar a l’enyorat Ernest Lluch.
2.
Estic content de
tornar a trobar-me a casa. Els meus lligams aquí són molt estrets. Hi vinc
sovint. Cabrils- Vilassar de Mar- Mataró. Aquí, a la biblioteca Ernest Lluch, on
hi ha la seu de la Fundació que porta el seu nom, de la que en sóc patró a
la que avui represento també, i que col·labora òbviament amb aquest acte.
3.
També m’omple de
goig tornar a compartir amb l’amic, company i col·lega Joan Armangué la presentació
del llibre que ha editat tot presentant-lo. Ja ho he fet una altra vegada,
telemàticament, encara que llavors amb problemes tècnics de realització.
4.
He parlat en
aquest mateix lloc altres vegades sobre la figura de l’Ernest al que vaig conèixer molt aviat, el 1968, jo sols tenia vint
anys, i a qui vaig tractar amb interrupcions fins gaire bé pocs dies abans del
seu assassinat per terroristes l’any 2000.
5.
Generalment es
recorda a l’Ernest per moltes de les
seves múltiples facècies, era un home polièdric, un intel·lectual agitador en
feliç descripció d’en Joan Esculies,
i moltes vegades s’oblida la principal de les seves ocupacions i preocupacions.
Ell era abans de tot un professor universitari amb tot el que aquesta categoria
professional comporta: la docència (el meu fill en va ser alumne), la
investigació (d’això en parlarem avui) , i la divulgació (que mai va
descuidar).
6.
El seu camp
d’estudi principal va ser el de la història de les idees econòmiques a
Catalunya. Per excel·lir en aquest camp com ell va aconseguir,
calia tenir una sòlida formació en la història de les doctrines econòmiques, en
l’economia i en la pròpia història, i ell la va conrear tota la vida, compaginant-ho
amb les altres activitats més conegudes polític, publicista, tertulià,
xafarder, futboler, ...
El pròleg que Lluch fa a la reedició el 1988 de l’obra de l’agustí Eudald Jaumandreu “Rudimentos de economia política” és una bona mostra d’aquella
sòlida formació. Com també l’estudi Introductori que fa al Memorial del
contador Luis Ortiz a Felipe II, “Cómo
quitar de España toda ociosidad e introduir el trabajo”, recentment
reeditat.
7.
Del llibre que
avui es presenta en parlarà en Joan
Armangué, però cal dir algunes coses per entendre la importància del seu treball.
8.
Ernest Lluch va publicar un
primer escrit sobre Francesc Romà i Rossell el 1965,
a Serra d’Or. Tenia 28
anys i ja deuria estar treballant en la que seria la seva tesi doctoral que va
defensar i guanyar el 1970. “El pensamiento económico de Cataluña entre
el renacimiento económico y la revolución industrial”. En ella
exposava la idea de la inexactitud de la decadència de Catalunya del segle
XVIII, entre l’ensulsida del 1714 i la Renaixença de ben entrat el segle XIX.
Que entre Narcís Feliu de la Penya de 1680,
el Fènix de Catalunya, i Bonaventura Carles Aribau al
1833, Oda a La Pàtria, hi
havia hagut desenvolupament econòmic i propostes intel·lectuals, desmuntant el
que la historiografia tradicional havia establert. Era la seva tesi.
9. El tribunal
que va jutjar la seva tesi, pels que som del ram (de l’economia) i ja grans
d’edat, és espectacular: Pedro Schwartz,
Juan Velarde, Sebastián Martín Retortillo, i Joan
Sardà, i la corrua de noms als que agraeix l’ajut per fer-la és fenomenal, Vicens i Vives, Estapé, Fontana, en Cinto Ros,
els “lluquerus”, els valencians, ...
10 Al 1973, en la magnífica col·lecció “Estudis i
Documents” d’Edicions 62, aparegué en forma de llibre: “El
pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del
proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana”. El
primer de tots: Romà i Rossell. Després vindrien Antoni de Campmany,
Caresmar, les Acadèmies i Societats, Amat, Llàtzer Dou, Oliver, fins el frare
agustí Eudald Jaumandreu. Va haver-hi base teòrica –lligada al pensament que
s’estava desenvolupant a fora- del canvi que va representar superar l’Antic
Règim i anar cap a la industrialització.
La coneguda
sornegueria de Lluch queda plasmada en el comentari que fa en la nota de treball
que obre el llibre que publica la tesis: “Haig
de subratllar a continuació que el Tribunal de la meva tesi va llegir-se-la
(cosa que faig constar per a estranyesa dels del milieu)...”
11. Romà i Rossell no va deixar d’estar present en el treball d’Ernest
Lluch. Al 1998, 33 anys desprès del primer article i dos anys abans del seu
vil assassinat per ETA, va pronunciar una conferència a l’Ajuntament de
Figueres amb motiu de la commemoració de l’11 de setembre sobre el personatge
aprofitant el coneixement ja cert de que havia nascut a la capital de
l’Empordà.
12. Ernest Lluch,
amb un exemple d’incansable treball acadèmic, va anar donar-li voltes al
coneixement de Romà i Rossell. Va fer una introducció –estudi
preliminar- a la publicació de “Las señales de la felicidad de España y
medidas para hacerlas eficaces” que va editar Altafulla el 1988 en
l’estupenda col·lecció Clàssics del Pensament Econòmic
Català que va
impulsar la Diputació de Barcelona i que ell co-dirigia.13
13. Tots
aquests treballs els ha recollit i editat ara en Joan Armangué en un excel·lent llibre de l’editorial Cal·lígraf de Figueres amb el mateix títol que li va
donar Ernest Lluch: “Romà i Rossell, el primer de tots”. Felicitacions
i agraïment a l’autor de la compilació per posar-nos a l’abast –ordenadament-
l’estudi sobre un personatge reformista dins dels sistema imperant
efectuat per un professor –intel·lectual agitador- tenaç i constant que mai deixava un os per
rossegar fins al final quan el tenia ben pres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada