Certament el pas del segle XV al XVI és cabdal per Europa.
La flota
imperial xinesa que a començaments del XV arriba en varies ocasions fins a
les costes orientals de l’Àfrica es replega. Són els ibèrics els que al final
del segle arriben fins a les illes de les Especies i descobreixen el nou Món,
les Amèriques. Al mateix temps, l’impremta
contribueix a la difusió del coneixement i amb ell a posar en qüestió l’ordre
establert que llavors s’esberla.
Stefan Zweig, al 1934,
fa la biografia d’Erasme de Rotterdam.
(Quaderns
Crema, B-2021). M’he delectat llegint-la. Com un canonge agustinià no fa
mai de capellà sinó que a partir de l’estudi i de l’erudició aixeca la bandera
del humanisme. Però el seu pensament és derrotat, primer a l’Església, venç Luter, després a la política, venç Maquiavel. Però perviu
al llarg del temps.
M’hauria passat tota la lectura del llibre, que no és
extens, amb el retolador a la mà ressaltant contínuament frases que m’han
cridat una i altra vegada l’atenció.
“Allò que Erasme, ancià desenganyat que tanmateix
conservà sempre una espurna d’esperança, llegà a la humanitat enmig del tumult
de les guerres i els conflictes europeus no és sinó l’ideal, antiquíssim però
sempre vigent, de tots els mites i les religions: la futura i imparable
elevació de la humanitat i el triomf de la raó lúcida i justa damunt de les
passions egoistes i efímeres, que esbossat per primera vegada de manera
pragmàtica, amb mà insegura i sovint descoratjada, ha revifat amb noves
esperances l’esguard de deu o vint generacions d’europeus. Res del que ha estat
mai pensat i dit amb esperit lúcid i puresa moral és del tot inútil: per més
que hagi estat esbossat amb mà dèbil i imperfectament, estimula l’esperit i l’empeny
a renovar-se.”
9 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada