Sobre l’ampliació de l’aeroport.

He fet moltes entrades en aquest blog exposant el meu neguit davant el creixement descontrolat i potser innecessari de l’economia. Tota crítica s’ha de contextualitzar en l’espai i en el temps. Estem parlant de l’avui i de l’aquí, i des de la posició que un ocupa. No és intemporal, ni sideral ni  abstracta. Tinc l’edat que tinc, visc on visc i en aquest temps, no en altres circumstàncies.

Des d’aquesta posició penso que en algunes coses, o moltes, ens estem passant, no en tenim tanta necessitat. Per això el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona m’ha interessat. D’entrada no ho vaig veure clar. Desprès he atès a veus diferents que encara avui em fan pensar. Vaig fer una piulada al Twitter: “No és de La Ricarda del que hem de parlar. Hem de parlar de si ens convé o no”. I llavors m’he endinsat en el terreny de la política, deixant a banda els grans principis. Pot ser convenient? En quines condicions? Poden haver-hi contrapartides? Hi ha guanys, per a qui?

El que m’ha anguniejat es veure tornar a créixer el front del No. No a això, no a allò, ..., no a res. Això m’ha posat en guarda. Ja hi som, els de sempre fent oposició de blanc o negre, sense fer un debat acurat, seré, dels pros i contres. Els grans principis. Ja sabem on acaben, per un costat i per l’altra, els grans principis. Malament.

Se’m pot dir que potser el tema s’ha posat tot sobre la taula precipitadament o sense gaire temps per pensar-hi. Però sembla que n’estaven parlant des de feia dos anys. Ah!, però, qui n’estava parlant? Representants governamentals. I aquí surt la clau que ho esgarria tot. En aquest moments, amples sectors de l’opinió que es fa sentir –no és nou en la història- posen en qüestió que els representants escollits per la ciutadania –estem en una democràcia- prenguin decisions després de parlar-ne i debatre possibilitats i alternatives. No, segons el “poble” no en tenen dret, no se’ls vol donar aquest dret. La veu del “poble” ha de ser escoltada! I es produeix la deslegitimació dels únics que tenen legitimació per prendre decisions, en favor dels que “realment” (?) tenen legitimitat, que a l’hora de la veritat defensen les seves posicions que són tan defensables com qualsevol altra , però –i aquí està la clau- no tenen cap més legitimitat que la seva pròpia veu que no ha estat –faltaria més, si és la veritable- referendada per ningú.

Continuo tenint dubtes sobre moltes coses dels nostre temps, l’aeroport entre una d’elles. Wagensberg deia que sols hem de tenir certesa en el dubte. Per tant em preocupa molt la gent que té certeses i les defensa a tort i a dret. M’agradaria esvair els meus dubtes desprès de veure debatre’ls per persones capacitades per a fer-ho i resoltes, decidides, acordades, per representants que tinguin manifestada representació també per a fer-ho. L’alternativa entre “els carbassons i els avions” no em genera cap certesa, ans al contrari. Al contrari respecte als qui la proposen. Potser alguns haurien de començar a explicar més de què treballen i cobren i com molta gent podria treballar i cobrar el que ells. Potser es tracta que tots deixem de cobrar d’alguna cosa, aquesta és la pregunta i el debat del decreixement. Exposem-ho clar i net sense amagar-ho, i després, actuem en conseqüència.

22 de setembre.