Joan
Enfilat a la cadira
i al voltant d’aquesta taula,
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.
Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar,
i perquè mai oblideu
a qui no es pot pagar el pa.
I també per recordar
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.
I brindo per l’esperança
d’anar fent un món com cal,
que el demà just ja s’atansa
I us desitjo un Bon Nadal!
Mar
fem cagar el tió i el pessebre muntem,
esperem que vingui
el Pare Noël.
Muntem l’arbre,
les llums s’encenen
i per acabar l’estrella
hi pararem.
Els pastorets
anirem a veure,
mirarem com han decorat
tots els carrers.
Ja ha arribat
Nadal, els Reis vindran.
Junts amb la
família obrirem els regals.
Fem cagar el tió i
el pessebre muntem
Esperem que vingui
el Pare Noël.
Gerard
M’agrada el Nadal,
faig petons i regals.
Pastorets i
torrons i cançons vora el foc.
Quan miro la nit,
veig el vidre entelat.
Escric amb el dit
Bon Nadal i un desig.
Vull un somni de
neu per baixar amb un trineu.
Poder veure el Rei
Blanc fent de mag un instant.
M’agrada el Nadal.
No sé quants anys més em queden i els queden per veure el dia de Nadal, a la sobretaula, com els néts s'enfilen a la cadira i reciten el seu verset. Però en vull deixar constància pel record. Nostàlgies de l'avi.
26 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada