El bon jan de l’Agàpit Borràs (tots el coneixem per Agàpit, no per Agapit com hauria de ser -em sembla-, fins hi tot ell signa així) no perd passada per exposar les seves dèries. Enguany, ha estat triat per la Pastisseria Uñò com l’artista per decorar el torró d’autor que fan per Nadal.
L’ha decorat amb dotze xemeneies que volen
simbolitzar el passat industrial de la nostra ciutat i que són les que encara a
perviuen en el nostre paisatge urbà.
https://www.revistailuro.com/destacats/agapit-borras-arquitecte-creador-del-torro-dautor-2023/
A l’aparador de cal Uñò, on es mostra el torró i l’obra que va presentar l’Agàpit hi ha una explicació personal: “Abans Mataró era una fàbrica. Quin és avui el motor econòmic de la ciutat? Bon Nadal!!. Agàpit.”
Sí, quan Mataró va ser una potència industrial
en el tèxtil, calceteria i gènere de punt en general (ara en diuen underwear),
les fàbriques i els tints tenien les xemeneies
que evacuaven cap al cel els resultat de la combustió de les calderes que feien
servir per proveir-se de les seves necessitats energètiques. Però aquells ja
són temps llunyans. Poques xemeneies he vist jo, que ja sóc gran, que llencessin
fum. Fins hi tot les darreres fàbriques més modernes, desapareguts els tints,
ja no tenien aquest element arquitectònic. El comú n’ha salvat una colla, les
dotze que hi ha avui sobre el torró d’autor del
2023. Traspassarem a les generacions futures el seu manteniment, ja s’ho
trobaran.
Però, l’Agàpit es fa i ens fa des d’un
aparador de confiteria una pregunta: “Quin és el motor econòmic de la
ciutat?”.
Doncs, és el de tots els nuclis urbans que
continuen progressant en habitants: les “industries” de la post industrialització,
ara en diuen serveis, públics i privats, que ajuden de forma segregada als
sectors tradicionals (agricultura, industria), ja molt minvats, o que tenen
sortides impensables fa poc temps, l’oci, l’entreteniment, l’esbarjo. En el
temps de les xemeneies era impensable un sector públic potent com és avui:
administració, sanitat, educació,...També en el temps de les xemeneies, la ubicació
en l’espai era important: Les colònies industrials, per exemple, o l’extracció
de minerals. Ara, més enllà de la deslocalització cap a altres indrets amb
condicions laborals o mediambientals més beneficioses pel “benefici”,
més enllà del trencament i allargament de la cadena de valor produïda, la
ubicació pren uns altres condicionants: la proximitat del centres de consum, la
facilitat de les comunicacions de tota mena, el personal especialitzat,...
Per tot això, de la nostra història laboriosa i
de les nostres favorables condicions geogràfiques: clima, comunicacions i espai
metropolità, n’hem tret les possibilitats per transitar cap a una societat post
industrial, de serveis, que és del que ara viu la gent que tenim com a
conciutadans. Res més que d’això, com a tant altres indrets del món.
Per cert, poc podem esperar del nostre sector
agrari proper per abastir una població que ja passa de llarg el 100.000 habitants.
Sort que estem a prop de Mercabarna.
Pregunta contestada, Agàpit?
15 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada