Ahir vam acompanyar a la seva
família, a la M. Eugènia, fills, nets, germans, nebots,... en un senzill acte
de comiat d’en Josep M. Teniente recentment traspassat.
Dies tristos per molts de
nosaltres al veure que se’ns en van amics, coneguts,... És la nostra generació
que ja va desfilant: en Teniente, en Lluís Reverter, en Ricard
Jordà,... Nosaltres estem a la cua.
Quan vaig conèixer el traspàs
d’en Josep M. Teniente en la notícia que en va publicar el Capgròs:
https://capgros.elnacional.cat/ca/healthy/salut/mor-doctor-josep-maria-teniente-pare-sanitat-publica-mataronina_817080_102.html hi vaig fer un comentari. No acostumo a fer aquesta
mena d’intervencions, més ben dit, crec que generalment són pernicioses
respecte a la notícia que comenten, però em va semblar -en aquest cas- que
calia dir alguna cosa.
“M’acabo d’assabentar de la notícia i estic corprès. Mataró li deu
molt, la sanitat de la que gaudim avui, amb l’Hospital com a referència, la
devem a ell i al grupet de professionals que va aglutinar al seu costat als
anys 70 de segle passat. Sembla que ara fa cinquanta anys de tot. La seva
generositat a l’hora de constituir el Consorci sanitari que va portar al nou
hospital és i serà impagable i la ciutat ho ha, l’ha, de reconèixer. Descansi
en pau.”
Cert,
des dels seus primers treballs benvolents ja com a metge a la Comissió de
Sanitat dels anys 70, a agafar les regnes del vell Hospital de
Sant Jaume i Santa Magdalena, fins aconseguir que la ciutat tingués un
Hospital digne i com cal, va ser un veritable líder, callat, sense protagonisme
públic, col·laborador entregat i controvertit amb les instàncies polítiques ja
que sempre -a diferència d’altres en aquells moment- sempre va creure en la
sanitat pública.
Amb ell
vam transitar cap a un nou hospital. L’altre centre hospitalari de Mataró, la
clínica de l’Aliança Mataronina també maldava pel mateix. L’Hospital
de Sant Jaume depenia d’una fundació presidida per l’Ajuntament
(socialista), l’Aliança, una vella mútua obrera -superats traumes
històrics- llavors era presidida pel Sr. Ramon Pla (convergent i ex
Diputat a la Ciutadella). El Govern de la Generalitat era d’en Jordi
Pujol i tenia com a conseller de Sanitat el Dr. Xavier Trias. En Xavier
(perdoneu-me la confiança, hi tinc molt bona relació i l’aprecio) havia
estat de jove delegat de CC.OO. a l’hospital del Valle Hebron. Els
governs de CiU dels anys 80 i 90 podríem caracteritzar-los, a més de
nacionalistes com a principal signe d’identitat, com una barreja de
social-cristiana demòcrata. El conjunt d’hospitals de titularitat pública, i/o
fundacions semi públiques, a Catalunya, amb la creació i la seva incorporació a la Xarxa
d’hospitals d’Utilització Publica de Catalunya (XHUP) n’és una vera mostra.
En el
cas del nou Hospital de Mataró, el Conseller estava entre l’espasa i la
paret. A qui havia d’atorgar el nou hospital que necessitava i reclamava tothom?
Al Sant Jaume, amb en Teniente i en Mas d’alcalde, o a l’Aliança,
amb en Pim Esperalba i en Pla de president? La seva solució fou salomònica.
Ens va aplegar a un reservat d’un restaurant de Barcelona i ens va posar sobre
la taula la solució. “Farem (la Generalitat) un nou Hospital a Mataró si es
fa una fusió de Sant Jaume i l’Aliança”. Acceptada sense pensar-ho gens per
ambdues parts, naixeria d’immediat el Consorci Sanitari de Mataró,
format per les dues entitats i l’Ajuntament que el presidiria. “Però, poso
una condició, cap dels caps de les respectives entitats en serà el nou gerent”.
Gerra d’aigua freda després de l’entusiasme de la proposta.
Aquí la
generositat de tots dos gerents assumint la proposta. En Teniente que havia lluitat per
una millor atenció hospitalària -l’Esperalba al seu redós n’era un
deixeble- quedava fora de
l’obra per la qual havia lluitat tant. La seva generositat en aquell moment, ho
he deixat dit abans, va ser impagable.
A mi
hem va deixar un regust
agredolç. Havíem aconseguit l’hospital nou, havíem superat les
reticències històriques entre les dues entitats sanitàries mataronines, però el
principal lluitador de la victòria en quedava fora. Em consta que al Conseller
Trias, amb molt bona relació amb tots els components de l’acord, també li
quedà aquest mal gust. Crec que no el vam saber solucionar adequadament
Sis
anys després d’aquell acord es posava en marxa el nou hospital de la carretera
de Cirera que tot coneixem. La fusió de les dues entitats, amb expedients de
desocupació pel mig, no va ser fàcil d’entrada. Poc a poc els equips es van
anar ajustant i al final el Consorci Sanitari de Mataró va donar pas, a l’obrir-se
el nou hospital, al Consorci Sanitari del Maresme, ara ja si comandat
per la Generalitat principalment, amb l’Ajuntament de Mataró en
un paper subaltern. El Consell Comarcal hi figura d’escolanet.
El
discurs que vaig pronunciar el dia de la inauguració del nou hospital, Hospital
de Mataró, està aquí: https://magrinyar.blogspot.com/p/1_3.html
En Teniente,
el Dr. Josep M. Teniente, va continuar vinculat a la sanitat,
discretament, mai va tenir (voler tenir?) cap protagonisme públic, però, ara, a l’hora el seu traspàs cal
reconèixer-li la seva feina, empenta, lideratge i generositat.
La
ciutat, els ciutadans/es que ara gaudim d’uns serveis sanitaris com cal, té un
deute amb la seva persona que ha -hem- de complir.
D’esquena, el seu cap cobert amb un capell mirant- intueixo- el mar.
20 de
desembre.
.jpg)
