Ja fa temps que es va popularitzar
aquesta peça de vestir, a l’estiu, pel lleure i la pràctica esportiva. Se’ns va
vendre com a T-shirt, en anglès, per quedar més bé. Vaja, la samarreta de cotó
de tota la vida. És senzilla, versàtil, barata, combina amb tot, permet
incloure-hi tota mena d’imatges, reclams publicitaris, inscripcions i motius.
Jo en faig molt ús i m’agrada
tenir-ne comprades arreu segons l’estat d’ànim que tinc al adquirir-les o els
lloc on viatjo i en vull tenir –com tothom- un record.
Vaig ser un temps del Kukuxumusu, ara els tinc força abandonats.
N’he comprat un pack de barates al “xinos”
de Nova York, o amb un bordat adient d’una nau aquea a Ítaca; la que m’agradava
de Noruega la vaig comprar des d’aquí i em va arribar via Alacant; les
menorquines són una mica diferents, de coll amb botons que no corden; a
Amsterdam vaig trobar la més original que juga amb les lletres donant-les-hi la
volta; a Londres vaig acabar a la botiga del National Geographic. En tinc
alguna per estrenar comprada dels meus temps a Madrid que no he pogut lluir mai
pels aires que corren. N’he rebut moltes de propaganda d’entitats de tota mena,
les de la Festa Major de quan era més jove, en guardo alguna del Cobi dels
JJ.OO. de Barcelona ’92. A Croàcia em van estampar al davant meu el dibuix que volia combinar amb un ratllat
mariner.
Al final acaben per desgast, de
velles, o per avorriment de veure-les, com a draps de cuina previ el pas de ser
utilitzades a tall de pijama a les nits d’estiu.
Com que l’algoritme de les xarxes
socials està fet per detectar de seguida quins són els teus punts d’interès no
tarda gaire a captar que m’aturo a les propagandes de samarretes, de vi, de
bicicletes, de llibres, de viatges... Com que fins i tot deuen saber els
calçotets que ens posem cada matí, a partir d’aquest moment et crivellen d’anuncis de les coses que has
mostrat interès. És la teoria
del “long tail”, oi?
Si per una banda vas esquivant la
propaganda que no t’interessa, per altra banda descobreixes a través d’ella productes o ofertes que n’hi se’t havien passat pel cap ni sabies que
existissin i que amb un clic els pots tenir en poc temps a casa teva. El
mercat, el lloc de trobada de l’oferta i la demanda, s’amplia enormement,
pobres botiguers, i et fa coneixedor de productes que ni sabies que existissin
o que t’interessaven i no sabies on trobar-los. El món a la teva mà, això és el
que creus. La realitat és la teva mà aconduïda pel món, pel món del consum.
Com que l’economia s’ha aturat uns
mesos per la pandèmia, ara tot són ofertes llamineres. Cal reduir estocs, cal vendre
i cal consumir per tornar a fer arrancar l’economia. Si podem, hem de constatar
que som ben vius i que encara tenim il·lusions, encara que siguin tant prosaiques
com comprar una samarreta (evidentment feta a Bangladesh), mitja dotzena d’ampolles
de vi (de les múltiples D.O. que hi ha a Espanya, fins i tot de la Vega del
Guadiana!), quatre llibres (de les novetats que no s’aturen), o somiar una
miqueta amb un oci (un viatge, un hotel, una exposició,...) que potser ja no
tornarem a fer mai més.
1 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada