Segons el Fabra: Esbargir-se: Lliurar-se a entreteniments, esports, etc., que descansin, distreguin, etc., del treball, preocupacions, etc.
Miami, Paris, Madrid, Barcelona, ..., els
mitjans ens il·lustren de l’ensorrada del turisme. Hotels tancats o amb
ocupacions molt baixes, restaurants que ni pensen en obrir i els que ho fan
tenen els cambrers mà sobre mà, botigues que no aixequen la persiana o sense
clients, ... Atenció, comencen a baixar els preus dels lloguers a les ciutats
turístiques! Sembla que la gentrificació està de retirada, al menys per ara.
En Jordi Savall fa un concert al festival
de Torroella de Montgrí que pel que diuen les cròniques va ser excels, amb
un públic de no més de 250 persones degudament separades. Podríem qualificar-lo
de inaudit, in-audit.
El futbol i altres esports han d’acabar com sigui la
temporada 2019-2020 que ja fa dos mesos que s’hauria d’haver clos però els
interessos econòmics manen. No sé pas si els resultats seran normals, com no sé
si ho seran els de la pretesa temporada que ve que començarà tot seguit sense
pretemporada ni tornejos d’estiu, ni gires promocionals. Haurà de ser sense
públic o amb el que permeti la distància social. Hem conegut que l’equip
de Bossòst juga a una divisió
menor de la Lliga francesa.
Els espectacles culturals i artístics viuen una època de
petit format, o d’espectadors de petit format, amb les sales forçosament mig
buides. Totes les festes majors a fer punyetes!
És curiós, l’individualisme de les societats més riques desenvolupat a
partir de la revolució neoliberal dels anys 80 del segle passat s’ha donat en forma de gregarisme i
això ha portat a fer-se de forma massificada. Ramats de gent mirant la Gioconda
al Louvre a Paris, caminant per la
Piazza de San Marco a Venècia,
omplint la Plaza Mayor de Madrid o
fent el recorregut que va de la casa Batlló al monument a Colom al capdavall de
les Rambles a Barcelona.
I de cop un petit virus ho ha esbotzat tot. Els francesos
diuen que Espanya ho porta pitjor
que ningú. Potser sí, però s’hi veu l’interès inconfessable de que la gent es
quedi dins les pròpies fronteres nacionals. Si volen viatjar, facin-t ’ho a
casa. Ja, però pels alemanys la costa del mar Bàltic no té res a veure amb les
platges i les nits de Mallorca. El
turisme, l’oci tal com el
veníem fent darrerament s’ensorra com una construcció de les criatures a la
riba d’un mar tranquil.
Consideracions a fer: A costa de què hem aconseguit aquesta massificació?
Del medi ambient i de l’explotació laboral. Qui patirà més l’ensulsida són els
treballadors pobres, les Kellys dels
hotels; el personal, generalment femení, que netejava vaixells de creuer quan
arribaven a un port; els immigrants, potser il·legals, que renten plats lluny
de les mirades dels clients a les cuines dels bars i restaurants; els joves que
fan estrictament l’agost servint birres i copes de garrafa fins a la matinada;
els equips de subcontractats discontinus que munten escenaris i envelats
estiuencs; els guies professionals, o no, que ara no tenen a ningú per explicar
un quadre al museu, una església a una ciutat patrimoni de la Humanitat, o un
recorregut paisatgístics formidable.
Del medi ambient no cal parlar-ne gaire, tot ja és molt
conegut.
Tots
els sectors de l’oci i de l’esbarjo clamen la seva desesperació, fins i
tot també els de les corrides de toros (i de les altres), els dels circs, la
música de festa major, els captaires que recullen les engrunes cul per terra.
Tindrem una tardor molt complicada.
Les empreses i els empresaris d’aquests sectors a patir,
però aquests han de saber allò del “risc
i ventura” i ara la
ventura és la desventura. Descobrirem quants tenen empreses i quants
tenen “negocis”. A rossegar els ossos
desprès de molt temps menjant els talls.
Per cert, on estan varats els vaixells de creuer que ara no
es mouen? Quant val la seva immobilització? Quines conseqüències financeres
tindrà i quina repercussió en el món bancari? Més aprovisionaments?
12 d’agost. Dies de Perseids (les llàgrimes de Sant Llorenç).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada