Cròniques de l’estiu-6. La Ventafocs.

-Sr. Alcalde, la nova Interventora, que acaba de prendre possessió, ha reunit al personal del seu departament i els ha dit: “Sepan ustedes que en el Ayuntamiento el Interventor es Dios”.

-Ah, molt bé. Feu-li saber a la senyora Interventora que en aquest Ajuntament “el Alcalde es Mas”.

Les administracions públiques necessiten funcionaris competents, preparats, molt qualificats i compromesos. Les administracions públiques han d’estar dirigides per polítics decidits, decidits a perdre la cadira si les seves decisions no són encertades. Tant mateix la cadira no és pas gran cosa.

Els polítics han de plantejar i enfrontar els problemes i els reptes. Els funcionaris han de cercar-hi les solucions. Si els polítics proposen les solucions i els funcionaris hi posen problemes, malament.

Estic confós davant l’acord a que han arribar la FEMP i el Ministeri d’Hisenda sobre la forma d’utilitzar els romanents positius de tresoreria dels Ajuntaments, bé, d’aquells que en tenen. A banda i banda de la taula hi havia personatges bregats. El President de la FEMP, Abel Caballero, és un polític de llarg recorregut, va ser Ministre fa 35 anys. La Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local, Inés Olóndriz de Moragas, és funcionaria de l’Ajuntament de Barcelona des de fa 30 anys amb una trajectòria d’alt càrrec a can Fivaller i a altres llocs. Els seus currículums són un bon punt de partida per fer una bona negociació. El resultat sembla haver deixat insatisfet a molta gent i per mi és força incomprensible, encara que això darrer no té gaire importància i és irrellevant. Ja fa 16 anys que sóc fora del món local i dels seus temes hisendístics que foren la meva especialitat i segurament no estic al dia amb algunes o moltes de les qüestions que conformen la seva realitat.

He intentat seguir el tema a través dels mitjans i m’ha tornat a entrar el vell neguit d’interessar-me’n encara que me’n podria ben estar. Hi ha algunes coses que m’agradaria exposar a risc d’equivocar-me donat el meu actual desconeixement d’alguns aspectes de la qüestió compensat el risc en la meva llarga, encara que antiga, experiència en el tema.

Anem a pams: Primer pam, el marc legal.

1.

Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.

Artículo 165. Contenido de los presupuestos integrantes del presupuesto general.

1.       El presupuesto general atenderá al cumplimiento del principio de estabilidad en los términos previstos en la Ley 18/2001, General de Estabilidad Presupuestaria, y contendrá para cada uno de los presupuestos que en él se integren:

      4.  Cada uno de los presupuestos que se integran en el presupuesto general deberá       aprobarse sin déficit inicial.

Suposo que en algun lloc es deu haver corregit l’apartat 1 d’aquest article canviant la Llei 18/2001 per la més recent Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, però el que em sembla destacable és el punt 4 d’aquest article que diu que els pressupostos municipals s’hauran d’aprovar sense dèficit inicial, és a dir, equilibrats. Aquesta disposició no era pas nova de quan la primera redacció Llei Reguladora de les Hisendes locals de l’actual democràcia, de 1988, abans d’aquest text refós. Venia d’abans, no ho sé, però potser de l’Estatut Municipal de Calvo Sotelo de l’any 1924.

2.

Constitució Espanyola de 1978:

Artículo 135.

1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.

2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros. Una ley orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.

Aquest és el famós article que es va afegir cuita corrents i amb traïdoria estiuenca ara fa 9 anys, el 2011 i que jo vaig votar essent Diputat al Congrés, X Legislatura. Deixant al marge les circumstàncies d’aquell moment, el que diu respecte a les EE.LL. és que deuran presentar equilibri pressupostari, vaja el mateix que ja deia la Llei d’Hisendes Locals.

3.

Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera

CAPÍTULO III Estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera

Artículo 11. Instrumentación del principio de estabilidad presupuestaria

2. Ninguna Administración Pública podrá incurrir en déficit estructural, definido como déficit ajustado del ciclo, neto de medidas excepcionales y temporales. No obstante, en caso de reformas estructurales con efectos presupuestarios a largo plazo, de acuerdo con la normativa europea, podrá alcanzarse en el conjunto de Administraciones Públicas un déficit estructural del 0,4 por ciento del Producto Interior Bruto nacional expresado en términos nominales, o el establecido en la normativa europea cuando este fuera inferior.

3. Excepcionalmente, el Estado y las Comunidades Autónomas podrán incurrir en déficit estructural en caso de catástrofes naturales, recesión económica grave o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control de las Administraciones Públicas y perjudiquen considerablemente su situación financiera o su sostenibilidad económica o social, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados. Esta desviación temporal no puede poner en peligro la sostenibilidad fiscal a medio plazo. A los efectos anteriores la recesión económica grave se define de conformidad con lo dispuesto en la normativa europea. En cualquier caso, será necesario que se dé una tasa de crecimiento real anual negativa del Producto Interior Bruto, según las cuentas anuales de la contabilidad nacional. En estos casos deberá aprobarse un plan de reequilibrio que permita la corrección del déficit estructural teniendo en cuenta la circunstancia excepcional que originó el incumplimiento.

4. Las Corporaciones Locales deberán mantener una posición de equilibrio o superávit presupuestario.

És a dir, la famosa Llei d’estabilitat pressupostaria d’en Montoro diu que les Corporacions Locals han de mantenir l’equilibri o tenir superàvits.

Res de nou, doncs, llevat de la semàntica. La llei Reguladora d’Hisendes Locals diu que no han de tenir dèficits, la reforma de la Constitució diu que deuran presentar equilibri i la Llei d’Estabilitat diu que deuran, o podran, tenir superàvits. Els funcionaris que en el temps han anat redactant aquestes texts són uns asos, no uns ases, encara que com és conegut al Ministeri d’Hisenda, al carrer d’Alcalà, es pot anar pujant els pisos a cavall, reminiscències del XIX.

Anem a un altre tema, segon pam, els romanents de tresoreria:

El Remanente de tesorería refleja la situación de liquidez de la entidad al cierre del ejercicio, que se encuentra disponible para financiar gastos, resultando un indicador muy importante para valorar la solvencia financiera a corto plazo de la Entidad local. El Remanente de tesorería se obtiene como suma de los fondos líquidos más los derechos pendientes de cobro, deduciendo las obligaciones pendientes de pago y agregando las partidas pendientes de aplicación. En síntesis, es el indicador que presenta la situación financiera de la entidad si, a 31 de diciembre, tuviese que pagar todas sus deudas con sus recursos a corto plazo.

A diferencia del concepte de superàvit pressupostari que es refereix al resultat entre ingressos i despeses al final de cada exercici i per tant és un concepte estàtic, d’un moment, el concepte de romanent és un concepte dinàmic ja que incorpora arrossegant els seus components contínuament.

El tema d’haver agafat com a punt de partida de l’acord l’existència –bloquejada- de romanents positius que no tenen  tots els Ajuntaments i la seva possibilitat d’utilització no té present la situació en que s’estan movent totes les administracions públiques en aquest moment, la local també. Què passarà amb els pressupostos d’aquest any, aprovats per les CC.LL. a finals de l’any passat quan no s’albirava el que ens ha caigut al sobre? Doncs no cal ser cap mag per endevinar-ho. Les despeses es contrauran totes, i més (que s’haurà de buscar on s’encaixen o com es reconeixen) i els ingressos seran menors dels previstos, no sols els contrets i liquidats, sinó els realitzats (amb algun problema que altre de tresoreria). Conseqüència, aquest any malaventurat del 2020 serà una catàstrofe pressupostaria, es produiran dèficits. Bé, els que tinguin romanents positius de tresoreria, si no han trobar encara la fórmula d’utilitzar-los (que n’hi de fórmules ben legals per fer-ho i els bons funcionaris saben trobar-les) doncs els sortirà un romanent menor o de signe contrari, negatiu, amb tot el que normativament comporta i aquest, al meu parer, era el debat a fer: Com, amb les disposicions normatives vigents, la Llei d’Hisendes Locals i la Llei d’estabilitat pressupostaria, bàsicament, s’afrontarà la situació? Situació que segurament no és flor (o cardo) d’un dia, sinó que té tota la pinta de perllongar-se alguns exercicis més.

Encara que deixats els romanents positius a una altra administració, comptablement es perden? Suposo que sí. No resultarà pas que sols estem fent malabarismes comptables? Si aquest fos el cas, no és una frivolitat més envers al món local?

I ara anem al tercer pam: La Ventafocs.

Quaranta anys desprès, 41, de les primeres eleccions municipals democràtiques, les Corporacions locals continuen sent la Ventafocs de l’Administració pública a Espanya. El seu pes dins del total de la despesa pública poc ha canviat en aquest temps. Com deia als anys 80 un conegut, reconegut i “catxondo” alcalde d’una important capital de província els Ajuntaments son “mitad marujas, mitad sargento de semana” (amb una expressió avui potser incorrecta). De l’acord entre la FEMP i el MH hi ha coses positives perquè no hi havia per on passar, hagués estat un escàndol majúscul:

Séptimo.- Debido a la grave situación provocada por la pandemia, excepcionalmente no se exigirá el cumplimento de la regla de gasto para el Subsector de Entidades Locales durante el ejercicio 2020.

Octavo.- Se autorizará a las EELL a utilizar su superávit o remanente de tesorería para gastos generales, si fuese superior, a 31 de diciembre  de 2019 para financiar gastos en 2020 siempre que cumplan con el equilibrio presupuestario al cierre de este ejercicio.

O també, aquest:

Quinto.- Con cargo a los Presupuestos Generales del Estado, se dotará un Fondo extraordinario de 275 M€ para compensar el déficit extraordinario de los servicios de transporte de competencia municipal producido durante el periodo de estado de alarma, así como el que se produzca hasta final del presente año 2020 por reducción de los ingresos por tarifa y costes extraordinarios que se hayan producido por la crisis del COVID-19, calculados y verificados por el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (275 M€). Con cargo a aquellos mismos recursos, se podrá ampliar el Fondo citado hasta 400 M€, siempre que se justifique y acredite la insuficiencia de la dotación inicial para solventar los efectos derivados de dicha crisis.

Però el segon punt és inacceptable

Segundo.- Una vez conocidas las entidades participantes y el volumen total de fondos comprometidos, la Administración General del Estado realizará un ingreso no financiero para las EELL participantes, por un importe que se determinará con arreglo a un criterio proporcional en función de los recursos comprometidos por cada entidad. Este importe supondrá para cada entidad local, como mínimo, el 35% de los fondos aportados al préstamo a la AGE, y se incrementará hasta totalizar un importe de 5.000 M€ entre todas las entidades participantes, siempre que los compromisos de puesta a disposición de fondos hayan alcanzado dicha cantidad.

Com sempre, condicions. Si m’entregues en préstec els teus romanents jo et donaré..., en el temps que jo vulgui  i pel que jo et digui (que no és que estigui malament però remarca una subordinació que no hi hauria de ser). No pot ser, les CC.LL. han de deixar de ser la Ventafocs. En una bona negociació europea s’ha donat la possibilitat d’ingressos extraordinaris als components de la Unió. Seran tots per l’AGE i les CC.AA.? N’hi haurà per les CC.LL.? Sembla que això es vol arreglar amb el punt 13:

Decimotercero.- Una vez concretadas las condiciones del Fondo de Recuperación aprobado recientemente en el seno de la Unión Europea, se estudiará la forma para garantizar que las EELL puedan participar como beneficiarias de los fondos recibidos.

És l’etern problema de la consideració del món municipal que degut a la seva tradicional feblesa (un sindicat d'esquirols) no aconsegueix fer entendre a l’Estat, sí, el que és l’Estat, tot el conjunt del que és l’Estat i l’opinió publica i publicada, del seu paper i del protagonisme, menor però crucial, que li correspon.

Ara, en aquesta manca de consideració que hi ha contribuït tothom (El “govern” de la Generalitat de Catalunya  que calli, si-us-plau), molts s’estripen les vestimentes com fariseus que són en lloc d’aportar propostes assenyades aprofitant el que es pugui aprofitar i no contribuint encara més al desprestigi de l’acció política pública. Però ja ho van dir en la crisi del 2010, cal fer caure al Govern progressista que ja ho arreglarem nosaltres desprès quan hi tornem a ser-hi. I ja en sabem el resultat.

14 d’agost. Demà el “Ferragosto”.