Desprès d’un temps d’inactivitat en el tema genealògic, però amb emotius contactes personals o telefònics de familiars perduts en el temps i l’espai, cal reprendre el fil i la feina.
Tots hem tingut 32 quadravis (impossibles de conèixer), 16
rebesavis (que tampoc), 8 besavis (potser que algú n’arribés a conèixer algun
però difícilment el recordi), 4 avis (aquí ja és més fàcil, però pot haver-hi
de tot), i els dos pares (encara que els que van patir la guerra tenen buits).
En Segimon Mas Bergay*(1840-1909), un dels meus besavis,
va tenir 3 fills: Maria, 1878-1953; Dolors
(Dolores), 1881-1957; i Jaume (Jaumet), 1884-1971. Dos d’ells es van casar, la Maria i en Jaumet, i van tenir descendència. La Dolores es va quedar soltera vivint fins a la seva mort a la llar
de l’avi Jaumet. La descendència foren 5 néts,
quatre noies i un noi: Francisca
(?), Lola,1904-1980, Mercè, 1911-1997, Segimon,
1910-1977, i Núria, 1915-2002.
Tots els néts es van casar (alguns van enviudar i es van
tornar a casar) i tenir descendència: en van sortir 9 besnéts,
dels quals ja n’hi ha tres traspassats: Maria
Roura Coll,1922-2012, Joan Duran Coll,1929-2012, i M. Dolors Brossa Coll,1933-1996. Els besnéts tots tingueren descendència, llevat de la Maria Roura Coll que casada amb Fernando (sic) Comas Rocafagera, 1919-2001, no van tenir fills. En van sortir 15 renéts que
ja són ben crescuts a data d’avui, alguns són dels anys 50 del segle passat,
que al seu torn casats (a excepció d’una d’elles) ja tenen pel que he conegut
fins ara (dada, doncs, provisional) 21 rebesnéts,
amb algun que altre sobrevingut que evidentment no pot portar el cognom i algun
altre que pel que sé està en camí.
De tots aquests 21 n’hi
ha molts pocs que conservin el Mas entre els seus cognoms i tant sols un, en Joan Mas Guri, pot fer l’arbre de la
nissaga fins més enllà de començaments del segle XVIII tal com el fan els
entesos que sols tenen en compte per fer-los les línies paternes.
Qüestions del patriarcat en dirien ara.
Queden uns quant buits i interrogants per anar omplint i
molt concretament d’alguns branquillons d’aquesta branca. Paciència, perseverança
i treball. Arribaré fins on pugui. Tornaré a capbussar-me a l’altra branca
paterna que és molt frondosa. Les dues maternes són curtes i ja les tinc força
delimitades.
*Segons el que va publicar en Francesc
Costa a “Història secreta de
Manuel Mas”, Mataró-Escrit, juny 1991 (que de secreta no en té res, en tot
cas desconeguda públicament) el besavi Segimon
neix a Barcelona (l’únic de la meva nissaga que no és de Cabrils) ja que el seu
pare, Jaume, no és l’hereu dels Mas de la Santa Creu, és fadristern, i
se’n va a treballar a Barcelona (és el temps de la primera Revolució industrial
a casa nostra). La seva dona, Francesca
Magriñà Pallès, lògicament besàvia meva, també és de Barcelona encara que
deuen retornar a Cabrils ja que els seus fills neixen aquí i hi foren enterrats
tal com consta al registre del nínxol de la família.
24 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada