Aquests dies els eixelebrats es pensen que ja
estan al cap del carrer. Omplen el ciberespai, els mitjans i l’espai públic de
cridòria i de paraules altisonants. Creuen que tenen a tocar dels dits la
revenja històrica que els ha caigut del cel. Alguns ressentits de velles
derrotes pensen que els ha arribar l’hora de refer-se’n.
Els assenyats demanen prudència, calma i
tranquil·litat, i miren més enllà dels fets extraordinaris que s’estan
succeint, tot recordant enfrontaments civils passats que estan encara en la
nostra memòria col·lectiva.
Hi ha massa frivolitat, massa ignorància, massa
inconsciència, o massa consciència perversa. Es menysprea, s’oblida o es
rebutja l’anàlisi calmat i documentat. Els debats tavernaris s’han estès
gràcies a les possibilitats tecnològiques, els bocamolls ja no estan cara a
cara davant uns gots de vi que potser els han pujat al cap. Ara són moltes
vegades hooligans, lloros i cotorres o anònims personatges -que mai acabes de
tenir la seguretat de si són reals- que apareixen en la solitud d’una pantalla
gran o petita.
Els grans volen conservar el que han
aconseguit al llarg de la seva vida temorosos de perdre-ho. Els joves volen
conquerir les seves pròpies fites amb l’atreviment inconscient del que comença
a caminar sense ni pensar que pot entrebancar-se i caure.
Fa més de vuitanta anys eren altres temps, el
món era diferent, va haver-hi enfrontaments horribles. No ens han de servir de
model de res. Hem de mirar al futur que ja és ben present. La seva construcció
no és pot fer amb les estructures i debats del passat sinó per la seva
superació. La Terra continuarà, nosaltres –la Humanitat- potser no.
7 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada