A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Aquest any s’han cancel·lat totes les propostes de viatges previstes.
Per l’abril una escapada a Bordeus, pel
maig a Tenerife d’Imserso,
a l’estiu ja veuríem, per la tardor a Bulgària, ja teníem fins i tot els
bitllets d’avió i contractada l’estada. Tot se’n ha anat en orris.
Pel maig vam començar a buscar un lloc on recloure’ns. L’opció de les cases rurals ja
apuntava a l’alça. Calia trobar un lloc confortable per tota la família,
preferentment amb piscina i que tingués algunes opcions interessants
complementàries. Vam acabar a l’Empordà, a Llampaies, sobre la carretera que de la sortida de l’AP-7 porta
a l’Escala, a can Gat Vell.
La contrada ens era coneguda, quan els fills eren petits hi
vam ser alguns anys, vam tornar-hi quan els néts. Les platges d’Empúries, els
gelats al nucli antic de l’Escala, la passejada per Riells, el trenet que als
petits –i als grans- els encanta, l’oferta gastronòmica variada però que sempre
hi cau alguna paella d’arròs, els amics que hi tenen casa i ens conviden, algun
vell company
dels temps municipals encara en actiu, les possibilitats d’anar a passejar fins
a Torruella de Montgrí, Roses, Pals, Figueres, les ruïnes d’Empúries, les
sortides en bicicleta ja de muntanya o més de carretera. L’Empordà és anar a
tir segur.
Can Gat Vell té de tot. A la Pallissa, tres
habitacions confortables a excepció de la de dalt que és calorosa (vam
ensopegar alguns dies de forta calor i amb un ventilador al sostre n’hi hauria
prou per resoldre el problema), un menjador cuina estar ampli per dinar-hi a recer
de la calor i un pati recollit per sopar-hi a la fresca amb una barbacoa en la
que vam fer una bona costellada. Crec que està més pensada per les altres
estacions de l’any ja que la nevera queda petita pels possibles ocupants a
l’estiu en que aquest electrodomèstic s’omple de begudes, fruites i verdures.
Una llar de foc ben ample fa pensar en vesprades de tardor fent-hi torrades i
couen alguna botifarra dolça que és típica de la regió acompanyada d’un vinet
empordanès.
A fora, al conjunt, una piscina suficient per treure’s la
calor de sobre, uns espais comuns ben cuidats, tant per estar a cobert i
entretenir-se si el temps no acompanya, com a l’exterior per estar-s’hi, amb
aparcament pels vehicles, un petit espai amb gespa per jugar-hi a pilota i amb
un galliner amb dues gallines escadusseres per que els menuts vegin d’on surten
els ous i que els pollastres no venen de la graella de l’ast. El gat vell corre
avorrit per allà. El poblet de Llampaies, petit i recollit, sense
cap brogit que trenqui la tranquil·litat i ben a prop, a un cop de cotxe, tots
els serveis i proveïments. Va resultar una bona opció, recomanable i per
pensar-hi per altres moments i circumstàncies. Podríem repetir encara que en
els temps en que estem no se sap que s’esdevindrà.
Bicicleta de bon matí per carreteres secundàries que són
continuats tobogans però amb alguns trossos ben fresquets. Espai dins la casa
per tenir un racó per llegir fins i tot per treballar una miqueta. Sense
problemes de convivència familiar més enllà dels derivats dels neguits de la
mainada i de la calor que es solucionen de cap a la piscina quasi bé fins la
posta de sol.
Malgrat que he estat advertit de la inconveniència de penjar
fotografies personals a les xarxes no me’n puc estar de posar aquesta per
acabar.
12 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada