Sempre havia estat al nostre costat però no li havíem donat gaire importància. Era una de tantes, encara que n’hi havia poques. En el fons era d’una altra cultura, bàrbara, no llatina. La seva presència era constant i creixent, al principi un xic barroera (1), però no hi havia preferència, enamorament. La seva acceptació anava per barris. No, no és pas que n’hi haguessin gaires que li fessin ombra i ens captivessin més, el paisatge no era gaire atractiu.
Amb el temps arribaren les estrangeres: franceses i holandeses primer, alemanyes també, desprès belgues i italianes. Mig per la novetat, mig pel seu cos i color diferent es feren un espai en el nostre paisatge, el seu gust potser era una mica diferent. Va haver-hi alguns enamoraments, tampoc res de l’altre món.
Ella reaccionà, va fer tota una demostració de presència que ens va impactar (2)(2bis). Calia reconèixer la seva posta al dia malgrat que ja no era cap joveneta, fins i tot va començar a sortir amb atrevits galants que la feien lluir a les festes. Recuperà la seva presència, es mostrà en diverses presentacions que la tornaren a col·locar a l’aparador.
Llavors vam descobrir el seu negre i tèrbol passat (3). Ens havia estafat a tots. Es va descobrir i va ser motiu de justa condemna i d’oprobi públic. La vam començar a mirar malament, allò no podia ser, era imperdonable. L’abandonarem. Al mateix temps sorgien com bolets noves presències que permetien oblidar-la i arraconar-la (4). Venien de tot arreu, fins i tot de l’altre costat del mar (5). També aquí ressorgiren velles presències i també descobrirem les virtuts d’algunes que sempre havien conviscut amb nosaltres i que s’havien renovat a fons (6). Quins colors, quins gustos, abillades per tot temps, a cada estació estaven a punt, encara que com totes lluïen molt més a l’estiu ben fresquetes, venia més de gust amistançar-s’hi.
El seu pecat era molt negre però ella es va resistir a desaparèixer. La seva presència era molt antiga i costava desempallegar-se’n. Calia fer un acte de resistència patriòtica que no hi havia gaires conscienciats a portar-la fins al final. La seva omnipresència i la seva captivadora complaença no la va bandejar del paisatge. Malgrat la nostra reticència, sempre hi era.
Aquest estiu, uns amics ens va dir que havia aconseguit una nova presentació i que calia tenir-la en compte. A més que va ressorgir amb un nom provocador atenent el seu passat (7). Era cert, i hi vam caure de quatre potes.
Malgrat tot, ja ens hem tornat promiscus i sí, està be, però no ens traurà d’anar amb altres. La tindrem en compte però serà per algunes estones, per determinats moments. Ens hem acostumat a que caure en la infidelitat ja no és cap pecat, i menys en l’elecció de la cervesa.
(1): https://www.damm.com/es/cervezas/xibeca
(2): https://www.reasonwhy.es/actualidad/campanas/todos-los-spots-de-estrella-damm-mediterraneamente
(2bis) https://manelmas.blogspot.com/2010/06/el-pont-de-sant-joan.html
(3): https://www.eldiario.es/economia/condenados-carceller_1_3846403.html
(4): http://www.cervezasalhambra.com/en/
(5): https://cervezafresca.com/2009/01/19/la-coronita-cerveza-con-su-rodajita-de-limon/
(6): https://www.facebook.com/photo.php?fbid=147921350203234&set=a.137326457929390&type=3&theater
(7): https://loopulo.com/cervezas/malquerida-cerveza-damm-hermanos-adria/
4 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada