Passada ja una Festa Major inèdita ens disposem a gaudir del que resta de l’estiu, temps de vacances ara.
Aquest any també serà inèdit. Els viatges o
les estades d’esbarjo seran propers, fins i tot les agències de viatges et
proposen quedar-te a prop. Potser serà com un segon confinament, però fora de l’estatge
habitual. Pocs contactes i selectes. Res de barrejar-te per les platges o els
passejos. Compte amb la cua a l’hora de comprar un gelat. Exercici discret i
amb poca companyia, lectura, alguna piscina privativa, res de “mercadillos”,
segurament molta família i amics escollits. Restaurants pocs, millor compartir
taula a casa, o a una altra casa amiga i coneguda. Sortides curtes amb el
vehicle propi (vés per on les gasolineres potser faran l’agost, faran el que
van perdre els mesos anteriors). Tensió entre la necessitat de consumir per
començar a arrossegar la roda de l’economia i la consciència de que potser no
està malament estar-nos-en una miqueta pel nostre bé i el del planeta.
Potser, si ens vaga i en tenim ganes, o si surten temes per
escriure, anirem omplint el blog..., o la memòria. Farem algunes fotografies,
amb el temps caldrà tenir imatges d’aquest període tant estrany que no augura
res de bo. A la tornada, encara que no sigui física ja que no haurem anat gaire
lluny ni masses dies, veurem quin panorama en espera. Del polític, el polític d’aquí,
no cal esperar-ne res de bo. Quin desastre! El país a can Pistraus! De l’economia,
d’aquí, d’allà i de més enllà, a patir. La patacada ha estat, és i serà forta.
Veurem. “¡Arribita el ánimo,
muchachos, la vida sigue!”
31 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada