Vés a saber el temps que va romandre guardada dins d’aquest
contenidor cilíndric, si li va posar ell allí o alguns dels seus descendents.
El tub, no un tub qualsevol, és un objecte per portar penjar o per penjar en
algun lloc. Com que s’ha mantingut en força bon estat, no s’ha rovellat, el que
contenia també s’ha conservat força bé.
És la cartilla militar -en forma d’un paper plegat per la
meitat de mida doble foli- de l’Anton Vilella i Grifoll. Plegat i enrotllat,
potser la mirava algú de tant en tant (de generació en generació) i la tornava
a guardar. De calaixera en calaixera ens ha arribat a nosaltres.
El document recull cronològicament les vicissituds del seu
titular des que va ser allistat com a soldat en la quinta del 1888 fins que li donen
la llicència absoluta el 1900, dotze anys desprès.
S’incorpora
per l’abril el 1889, jura bandera (a
las banderas) pel maig i és destinat a la 1era. Companyia del 2on. Batalló del
Regiment
d’Infanteria de San Quintín, 49, a la Seu d’Urgell. Li fan pagar 50
pessetes per l’uniforme; menciona el document que al juny de 1890 l’ascendeixen a caporal
(cabo) i l’envien d’escrivent a la 2ona. Companyia, 3er. Batalló del mateix
Regiment. Al febrer de
1891 marxa amb la L.I. (és de suposar que és la Llicència Indefinida)
fixant la seva residència a Alforja, el seu poble de naixement.
Passa a la Reserva Activa i l’any 1892 li expedeixen certificat de solteria
que pel que sabem mantindrà fins el 1895 en que es casa amb la Isabel Llopis. Les anotacions
corresponents a l’any 1893
són molt confuses, tant del que s’entén de la lletra escrita com del que no s’entén.
Podria pensar-se que el tornen a incorporar a un Regiment diferent del seu a Cartagena,
però no queda gens clar i al final de l’any li donen la baixa de la reserva activa.
El 1900,
el 31 de desembre li signen la llicència absoluta “por haber permanecido doce
años en el Servicio militar... y haber cumplido su compromiso con el Ejército”.
El Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Sr. Alexis Serrano, m’ha facilitat la
restauració del document ja que de tants anys d’estar dins del tub estava
deformat i un xic malmès. El meu agraïment. També agraeixo a l’amic Joan Giménez Blasco, reconegut
historiador, que llegís amb mi intentant desxifrar el que la mà maldestra d’alguns
buròcrates militars (potser companys o soldats semblants que l’Anton) van anar relatant any rere any
en la documentació.
Aquesta cartilla militar no és un document que tingui un
valor excepcional. ¡Els que deuen haver-hi de semblants per el món!, però per la
família té un valor sentimental notable i crec que és la plasmació d’uns anys en
la vida de l’avi Anton. Els anys 1888-1900 són importants en la història d’Espanya.
Són els del final de l’Imperi Colonial, de la pèrdua de Cuba amb la seva guerra d’independència
i contra els americans. Per la seva sort, no podem pas cantar allò de “el meu avi va anar a Cuba...”. Va fer
tot el servei militar en terres catalanes.
Ara el problema és com tornar a guardar la cartilla.
Enrotllada dins del tub podria anar a parar altra vegada al fons de qualsevol
calaixera. Plana i restaurada, veurem on la guardo.
14 de juliol. Aniversari de la presa de La Bastilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada