I ara se’ns emporta a l’Anna.

La vella Dama Negra està fent una collita amargament memorable al nostre voltant, d’aquelles que recordarem temps. Avui ha segat la vida de dos amics.

Al matí m’ha trucat en Manel, el fill d’en Fosno (l’Alfons) Suari, de Cabrils, comunicant-me la mort del seu pare. Érem de l’edat. No ens havíem fet gaire de petits ni de joves ja que la meva vida en aquell temps no era al meu poble. Desprès de grans tinguérem més ocasions, personals i professionals. Fa un temps, no pas tant,  vam sopar a casa seva quan ja tenia la mobilitat reduïda. Estava, però, eixerit com sempre, enraonador, vital, però la malaltia el rosegava. Adéu, amic, quan baixi pel Torrent Roig passant per davant de ca la Siseta, et recordaré sempre.

A mitja tarda una altra patacada, se’ns ha anat l’Anna. Trucades i comunicació dels vells companys i companyes sorpresos i colpits. No havíem volgut fer-nos  la idea que potser ens podria deixar així com ha estat, de cop. Ni hi havíem pensat o no volíem pensar-hi.

Hem compartit fins al darrer moment esperances, neguits, debats, treballs, vivències. Fa molts pocs dies parlàvem de l’estroncada presentació del llibret que vàrem fer sobre els 40 anys de l’acció de govern dels socialistes a Mataró. “Haurem de deixar passar l’estiu per veure quan podrem fer una presentació adequada”, vam dir, tu, assentada a la terrassa de la Granja Caralt, un dels teus llocs favorits ara de contacte amb la gent de la ciutat. La publicació està apilonada en algun racó esperant veure la llum d’abans del confinament. Quanta il·lusió vares posar-hi!, tanta com en les altres publicacions que s’havien fet sobre la nostra petita història de fets i persones de les que estaven ben satisfeta. A darrera hora, el text ja a l’impremta, ens vas proposar i ho vam acceptar de seguida que dediquéssim el llibre a la memòria d’en Remigi. Quan l’aconseguim presentar també te l’haurem de dedicar a tu.

Aquest camí conjunt ve de lluny, del 1974. Vam confluir, venint de visions i de llocs diferents en la construcció del socialisme català. Quantes vegades ho hem recordat! Desprès treballarem plegats a l’Ajuntament, fins que després de 14 anys vas decidir que ja en tenies prou i te’n vas tornar a l’escola, l’escola pública, al Tomás Viñas i a l’Angeleta Ferrer, aquí al costat de casa. Del temps de l’Ajuntament teníem un grapat d’anècdotes que ens agradava rememorar. 

Malgrat el teu catalanisme que ningú pot posar en dubte, no vas defallir en aquests temps tan convulsos que estem travessant amb el compromís que prengueres amb els socialistes. Et trobaré a faltar en les nits electorals al local del Passeig de la Geganta a l’hora del recompte tot comentant la jugada.  Et trobaré, et trobarem, a faltar per comentar la darrera noticia que ens donava peu a mirar d’on veníem i cap a on anàvem. No eres tant pessimista com jo però tampoc tant optimista com en Pep, el teu marit.

Algú haurà de recuperar aquella llibreta si mal no recordo de tapes vermelles on apuntaves els suggeriments de temes per tractar en la tertúlia que veníem fent mensualment un grapat d’”anciens membres” i altres sobrevinguts a casa vostra. Oi, que encara teníem motius i temes pendents per trobar-nos, Anna? Llàstima, la pandèmia no ens ha deixat reunir-nos els darrers mesos i ara, quan tornem a una “nova normalitat”  (potser el concepte no t’agrada, n’hauríem parlat), no hi seràs per acompanyar-nos. Et trobarem a faltar. Adéu, petons Quan els àngels van marxant...

Pep, una abraçada, continuem estan aquí, ja ho saps, en el record i en la vida que ens quedi.

3 de juliol. Perdona’m les faltes d’ortografia, Anna, ja saps que el català no és el meu fort. Deies, però, que havia millorat molt. Gràcies.