21 de juliol del 2020

Caldera vella, bony o forat. Al taller.


Se’m ha fet malbé l’espatlla dreta, la del braç i la mà que faig servir més per a tot. Puc escriure a mà i amb el teclat una mica però no aguanto gens el ratolí de l’ordinador. Això comporta reduir la meva presència al ciberespai. Si escric alguna cosa me la hauré de guardar per a mi fins que pugui tornar a bolcar-la a l’ordinador.

Tinc un escrit ja en word a punt de ser traspassat a una entrada del blog amb les imatges seleccionades que s’haurà d’esperar. Va sobre la “nova circulació urbana”. En tinc un altre encara a mà titulat provisionalment “Porcs, rics i mal farts” sobre el delit de tenir més, més i més. Aquesta haurà d’esperar més. Tinc a l’ordinador, també en word, per acabar, un treball per afegir una pàgina més al blog sobre la història que vaig viure de l’Hospital de Mataró. La feina que estava fent  per aquesta pàgina va ser la “puntilla”: el dolor de l’espatlla dreta em va fer desistir de continuar, insuportable.

Ara, escrivint a mà, torna a molestar-me l’espatlla. Doncs, ni així. Tanco l’escriptura per una temporada.

Estic en mans (mai tant ben dit) del fisio que m’explica no sé què de les càpsules sinovials entre el tendó i l’os claviculat. No sé quant temps tardaré en recuperar-me i tornar a escriure. Repòs, Aturada. Ara, a llegir, que tinc un bon grapat de llibres pendents.

Clar, aquesta entrada tampoc la podré penjar. No anirà a la cua, haurà de ser la primera quan pugui tornar-hi per explicar l’absència. Espero que no es noto gaire, tant mateix  no és res de l’altre món el que vaig explicant en aquest blog, coses meves que no crec que siguin d’especial interès per gaire gent, encara que agraeixo la curiositat dels que les llegeixen.

Uff, l’espatlla dreta!. Manel, plega, que ja se’n ressent. Fins aviat.


21 de juliol.