Senyores Alcaldesses: “No son gigantes, son molinos”.
La pandèmia ha accentuat una tendència que ja venia produint-se des de fa temps: la forta transformació del comerç.
El comerç, l’element que permet lligar l’oferta i la demanda,
sempre ha estat en transformació, sempre ha anat canviant. Des dels seus
inicis. Res del que és avui hi era ahir i ja no hi serà demà. Els productes i
serveis objecte del comerç varien. Les formes d’obtenir-los i de comprar-los,
el mercat, també. Es donen modes, tendències. Hi ha propaganda, el boca orella,
l’efecte demostració, la imitació, l’enveja. Novetats, tradicions, generacions,
espais geogràfics diferents que es relacionen o no, nivells econòmics alts o
baixos que requereixen atencions diferents. Indrets específics, llotges, alfòndecs,
magatzems robotitzats; fires, basars, mercats, botigues, supermercats, centres
comercials, ..., Internet.
En la dinàmica contínua del comerç hi ha formes de fer-lo,
des del magatzematge, la distribució i la presentació que emergeixen contínuament,
mentre que altres suren un temps i altres s’enfonsen. Sempre ha estat així i
sempre els perjudicats pels canvis pretenen mantenir-se agafant-se allà on
poden, clamant davant els poders públics i sempre hi ha espavilats que s’aprofiten
dels canvis o aprofiten els canvis. Sols els que saben agafar el vent i es reconverteixen
sobreviuen i avancen. Molts s’ensorren i desapareixen.
Les transformacions comercials tenen la seva incidència en
la configuració de les formes urbanes a pobles i ciutats. Les places
especialment, moltes vegades –quasi bé sempre- han estat conformades pel
comerç, a redós de l’àgora, de l’església, del palau, de la casa noble, dels
barris menestrals i obrers o de l’sprawl, la
dispersió urbana.
Ara el món presencial està disminuint als nostres ulls i
emergeix amb força un món virtual. Esverament. Sorpresa? Canviaran novament les
formes “tradicionals”, que de tradicionals no en tenen gaire. Les formes de
comerç “folklòriques” que l’alegria
de l’abundància permetia conservar queden tocades per les conseqüències de la
pandèmia: menys contactes, menys mobilitat personal, més contenció en el consum
propi de períodes de crisi. Cerca de nous mitjans per accedir al mercat tant
del cantó de l’oferta com de la demanda. Desesperació dels afectats d’un costat
i de l’altre. Noves formes.
Els poders polítics, entossudits sempre en no explicar la
realitat, a amagar-la, fan accions estèrils, moltes vegades patètiques, per intentar
mantenir un present que es fon, que ja és passat, enlloc de mirar al futur i
aconduir-lo. Els “vendavals” que
estem albirant en molts camps d’activitat, també en el comerç, cal conèixer-los,
entendre’ls, preveure’ls, endreçar-los. Hi haurà destrosses, danys, que caldrà reparar, no reposar.
Al tornar aixecar les persianes, l’interior haurà de ser diferent, potser
totalment diferent. De botiga fixa a efímera, de comerç a residència, d’espai
mercantil a espai lúdic (potser mercantil també).
No cal ser massa intuïtiu per veure-ho. La socialització no es
farà en el futur en el mercat, en les botigues. El comerç anirà pels aires i el
podràs copsar arreu de moltes maneres i te’l portaran a casa. La socialització
es continuarà fent als carrers i les places amb altres formes, en els bars,
restaurant, en l’hostaleria, en centres culturals, cívics, esportius, d’aficions
varies o múltiples.
Entendre i acceptar la realitat, el que és, és el primer pas
per actuar-hi, i si es vol transformar cal fer-ho sense equivocar-se pedalant
en el passat que ja és buit.
He conegut nous aparadors que m’han apropat a mercaderies
que no coneixia o que no estaven al meu abast. He comprat formatges de l’interior
de Catalunya, he comprat vi de La Seca al mig de Castella, he comprat llibres
quasi descatalogats que ja no es troben, he comprat peces de roba original ben
boniques d’altres contrades, he comprat senzilles joguines espectaculars
vingudes de l’Orient. Ara me’n vaig al mercat, a plaça en diem a Mataró, és dissabte al matí i hi trobaré
tots els colors, totes les olors, tots els gustos de casa i també alguns del
món. El comerç està ben viu i ens ajuda a viure –col·lectivament- millor. El
món d’avui és molt obert i accessible. El mercat s’ha fet immens. Es pot oferir
de tot, es pot demanar de tot.
1 comentari:
Fin del mundo ¡¡¡¡El filósofo griego Heráclito dijo hace más de dos mil años que lo único constante es el cambio.El cambio nos acompaña siempre, tal vez ahora con más intensidad. Nos guste o disguste estamos en un entorno de cambio constante, ahora acelerado por la tecnología.
Esta situación no es ni mucho menos fatalista, es una realidad que incide directamente en los negocios. Bienvenidos a un ecosistema que está vivo y evoluciona, bienvenidos a la economía digital.
Pedro Gómez
Publica un comentari a l'entrada