A l’amic Enric Sala per continuar parlar de la premsa.
Antón Costas va fer l’estudi preliminar al llibre de Laureà Figuerola “Estadística de Barcelona en 1849”, editat per Altafulla el 1993 a la col·lecció “Clàssics del Pensament Econòmic Català” que va impulsar la Diputació de Barcelona.
Laureà
Figuerola és un personatge destacat del XIX. Fill de Calaf, dedicat primer a la difusió de
la pedagogia moderna, després de l’economia política i de l’estadística per
acabar com a polític, fou Ministre d’Hisenda a la “Gloriosa”
i va ser qui va implantar la pesseta com a moneda nacional. Amb la Restauració
Borbònica va ser el primer President de la Institución
Libre de Enseñanza.
De proteccionista al inici, com a deixeble de Eudald Jaumandreu,
va tornar-se lliurecanvista fet que el va portar a ser molt mal vist per la burgesia
industrial catalana i per l’opinió publicada de l’època, meitat dels segle XIX.
Això li va comportar una sonada polèmica el 1852 amb en Joan Guell i
Ferrer a les pàgines del Diario de Barcelona.
Potser també per això se’n va anar a Madrid a poder respirar millor lluny dels aires viciats del
moviment proteccionista hegemònic en aquells temps a Barcelona que el va continuar perseguint sempre més.
El professor Costas recull l’explicació que fa Figuerola per acceptar l’envit que
representà la polèmica. Tota una explicació del periodisme de l’època, ... i d’ara.
“Un escritor infatigable, el señor
Güell y Ferrer, me llama a un debate
sobre el sistema del librecambismo, que no he buscado en la prensa de
Barcelona, pero que no rehúyo desde el momento en que mi silencio pudiera ser
mal interpretado. (...) En mis conversaciones, en mis discursos en la obra de Estadística que harto tiempo ha tengo
interrumpida, no he dudado nunca en consignar mi opinión, ¿podría vacilar y
hacerlo en artículos de periódico? Seria insigne cobardía. Pero las opiniones equivocadas
de mis paisanos, más por el imperio de la costumbre, que por el del raciocinio,
me imponen el deber de no ser provocador de polémicas en los periódicos, porque
un conocimiento bastante
exacto de la organización de éstos me persuadía que ninguna redacción quisiera
arrastrar en nuestra ciudad el compromiso de mostrarse auxiliar, ya que no
campeón del librecambio. Pero retado a tan singular combate confío en la
imparcialidad de Vd. Sr. Editor, que me dará entrada en el palenque, a fuer de leal contendiente ya
que no de amigo”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada