A l’escola francesa

Acabo de conèixer aquesta poesia feta per una mestra francesa ((3) Justine Fabien | Facebook), m’ha encisat. L’ha fet ella acoblant el que li han dit els seus petits alumnes d’entre 8 i 10 anys:

L’he traduït literalment, amb il·lusió:

Sóc un nen del 2020,

un virus m’ha deixat sense escola de març a juny.

Les meves úniques sortides eren al pati.

 

Sóc un nen del 2020,

porto una mascareta per protegir als meus companys.

Però jo ja no els puc veure somriure, quina llàstima!

 

Sóc un nen del 2020,

me’n adono que el món no va bé,

Maten als nostres professors per simples dibuixos.

 

Quan escolto les històries del meu avi,

em dic: Quina sort, no haver conegut la guerra!

Sóc un nen del 2020, i desitjaria cuidar la meva Terra.

 

(3) Justine Fabien | Facebook

31 de gener.