14 de gener del 2021

L’Elisabeth, de les primeres cosines que se’n va.

Vaig dedicar-me en els mesos primers del confinament a treballar l’arbre genealògic de la meva família. La branca de la meva àvia paterna, l’Angeleta, és bastant extensa ja que eren vuit germans, nou si comptem el primer Joan que va morir de petit. El treball està inconclús ja que per motius de la pandèmia no he pogut fet algunes trobades previstes i ja concertades que m’haguessin donat més coneixements. Espero poder-les fer algun dia no massa llunyà.

Avui m’arriba el traspàs de la meva cosina Elisabeth Abril Masuet, era de la mateixa edat que el meu germà Jaume, tenia un dia menys. De la informació que tinc constància, és de les primeres que desfila. En Jaume Parera, nét de la Maria Abril, no fa pas gaire que ens va deixar, la Montserrat Abril Gelma, néta del segon Joan Abril, dissortadament molt jove i malalta, ja fa temps.

L’Elisabeth era filla d’en Josep, cosí germà del meu pare amb qui s’avenia molt, i néta d’en  Salvador, l’hereu de la nissaga ja que era el gran dels barons del matrimoni  entre en Jaume Abril Roldós i la Caterina Diví Rovira. Ens coneixíem força tota vegada la parentela i la proximitat d’edat, encara que tal com va passant ara amb aquest grau de parentiu la relació no fos assídua ni estreta.

Tota aquesta filera de descendents dels  Abril Diví ja estem en primera línia, inqüestionable. Més tard o més aviat ens vindran a buscar, és llei de vida. Un record per l’Elisabeth avui, darrerament la seva existència ja era molt prima, descansi en pau.



(a la porta de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Gràcies, Pilar)


14 de gener.