Uns germans inesperats.*

*”Uns germans inesperats”, Amin Maalouf. Alianza Editorial, M-2020.

Empèdocles d'Akragas o senzillament Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς) (Agrigent, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge^[2] i filòsof grec pluralista. A l'Antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.

De la Wiquipèdia.

El món, al frec d’una guerra nuclear (catastròfica), s’atura. Res ja no va per les ones. Energia, comunicacions, notícies,..., foses intermitentment. Des d’una minúscula illa atlàntica a tocar el continent europeu, on viu quasi en solitari, el canadenc Alec Zander, dibuixant (així signa les seves vinyetes per periòdics de mig món), comença un diari, és el 9 de novembre. En ell anota les sorprenents coses que veurà i viurà.

Les converses amb en Moro, l’ajudant del President dels EE.UU., les de l’esquerpa primer veïna, l’Ève, escriptora bloquejada, les de la seva fillola Adrienne, metgessa a Paris, les del passador Agamèmnon, les dels veïns de Port Atlàntic,...

És la darrera novel·la que ha publicat Amin Maalouf. No recordo en una obra purament literària (encara que no sé si aquests ho és en puritat) haver posat tants punts, haver doblegat tantes cantonades de pàgina, per marcar frases, paràgrafs o digressions que m’han cridat l’atenció.

A poc de començar l’obra, un cop plantejat el marc, centra el tema. Havent escoltat el primer discurs del President del EE.UU. per explicar els fets que estan succeint escriu:

“El que acabem de sentir no és Hernán Cortés anunciant al seu poble que ha trobat Moctezuma, sinó Moctezuma anunciant al seu poble que ha trobat Cortés.”

Es desferma una lluita entre dues concepcions antagòniques d’enfrontar-se al fet magistralment descrites per l’entrevista televisada que fa el Vicepresident en funcions de President del EE.UU., Gary Boulder, i la rèplica que també li fa en una altra entrevista televisada, Cynthia Milton, l’esposa del President no dimitit encara del EE.UU.

Al cementiri d’Arlington, la reina Electra, darrera Demòstenes, rebla el clau.

El diari de l’Alexander es tanca amb un epíleg íntim, i amb ell el llibre, el 9 de desembre, un mes després de començar-lo.

No faré el que ara en diuen un “spoiler”. Cal llegir-lo. El recomano.

5 de gener.