Fotografia de la reconstrucció, potser
idealment, d'una cel.la de la cartoixa d’Escaladei al Priorat.
Sembla ser que alguns segles enrere, durant
molts anys, algun cartoixà d’Escaladei
en aquest oratori-estudi
de la seva cel.la llegia i meditava
havent fet senzills treballs manuals, orar en col·lectivitat, menjar quasi
sempre en soledat i tot això en complert silenci. “Beatus ille...”, (feliç
aquell que...)
La temàtica del “beatus ille” és una de
les quatre aspiracions de l’home del Renaixement, que són: el “beatus ille”,
el “carpe diem” (gaudeix del moment), el “locus amoenus”, (lloc
idíl·lic), i el “tempus fugit” (el temps s'escapa), i la consciència de
tot això. De la Wikipedia.
Que lluny estem ara d’aquelles aspiracions.
Avui estem en temps d’infelicitat, d’insatisfacció i de neguit, volent atrapar
el temps i vivint en indrets més aviat vulgars.
Encara que cal denotar que eren pocs els que
podien acomplir aquella forma de vida, la riquesa de les possessions de la
cartoixa mantenia les seves escasses necessitats personals, les del conjunt
devien ser força més importants. En general però, abans i ara, la vida és més prosaica.
6 d’abril. Dijous Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada