Mobilitat.

 

Avui, aquest matí he anat a Masquefa a fer una xerrada de l’EFEC al seu institut. Ha estat molt agradable i profitós, penso jo, fins i tot els alumnes -que eren de 4art. d’ESO- m’han regalat una planta.

He travessat pràcticament la Regió Metropolitana de costat a costat. Masquefa és el primer municipi de la comarca de l’Anoia tocant al Baix Llobregat. Hi he anat amb el meu cotxe i m’he fet un embolic a la sortida de Martorell ja que he passat de llarg del trencat a la carretera a Capellades, la B-244. He donat alguna volta de més pel complicat conjunt de carreteres i autopistes que creua aquell punt (amunt i avall del pont del Diable) i he arribat deu minuts tard a la classe que era a les 10h del matí.

Havia sortit de Mataró a 2/4 de 9 pensant que tindria prou temps i no ha estat així (pel meu mal cap de no usar el navegador, coses de gran). A la tornada m’he tornat a embolicar, però menys i en una hora i deu minuts he estat ja a casa.

Mataróà, túnel de Parpers, AP7 (E15) fins a Martorell i allà, per la sortida cap a l’A-2, la vella N-II, trencat per la B-244, direcció Capellades i passat per Sant Esteve Sesrovires arribar a Masquefa. Tot entrant he preguntat a un noi pel carrer on era l’Institut i no era gaire lluny, allà mateix. Tenir el mapa al cap desprès d’haver-hi fet una ullada ahir i preguntar, no tinc remei sóc un gran amb ja tronats procediments per anar pel món.

Ara, he pensat, com ho hauria d’haver fet si hagués agafat els mitjans de transport col·lectiu? Per Masquefa hi passa una línia del Catalans (FGC), la línia d’Igualada que surt de la Plaça d’Espanya de Barcelona. Per ser-hi a les 10h. hauria d’haver agafat el tren de les 8h. 12m. que tarda una hora en arribar-hi. Amb el posterior ja no hi hagués arribat a temps, surt una hora després. Bé, per ser a la Plaça d’Espanya a les 8h. 12m. hauria d’haver sortit, com a mínim, una hora abans de Mataró, una mica -no gaire- més tard de les 7h (la freqüència és molt sovint). Són uns 40m. fins a la Plaça de Catalunya (tant li fa amb tren o amb autobús, les parades estan a cinc minuts de casa) i desprès agafar el metro que pots comptar entre tot, connexions i trajecte, uns 20m. més. Per la tornada, comptant que hagués pogut agafar el tren que surt de Masquefa a les 11h. 29m. (la classe ha durat una hora), dues hores més de trajecte, a casa a 2/4 de 2h., anant tot bé.

Bé, 7 del matí a 2/4 de dues del migdia (passat), transport públic. 2/4 de 9 del matí, ¼ d’una del migdia, amb cotxe propi. 5 hores pel viatge en la primera alternativa, 2h. 45 m. en la segona.

Cert, no hi ha comptat el cost, segur més car amb gasolina, 140 km. anar i tornar (no sé a quan es compta ara la despesa per kilòmetre, no sols la gasolina)  més la contaminació produïda, més la tensió i el risc de la conducció per uns trams de carreteres molt concorregudes.

Acabem: cal diferenciar els desplaçaments, la mobilitat, ocasionals com és el cas que jo he fet avui, dels recurrents, per motius laborals, professionals, de producció o distribució. Cal valorar les alternatives existents, cal valorar les circumstàncies i les causes (potser avui jo em hagués pogut fer un passeig ja que són un jubilat), cal valorar les disposicions de temps i de feina de cadascú, cal valorar els indrets i contrades. És a dir, a l’hora de definir polítiques públiques en les complexes societats actuals com les nostres, cal evitar els apriorismes (tant d’un costat com d’un altre) i matisar molt les propostes en funció de totes les variables possibles.

El meu cotxe dorm al garatge de sota casa i molts dies ni es mou. Ara té 100.000km recorreguts, diu el comptador, en uns deu anys. És una eina que em puc permetre en determinats moments per atendre les meves necessitats en el meu estat, condicions i condicionants. Visc en una ciutat dels 15 minuts fora del rovell de l’ou metropolità.

La propera xerrada de l’EFEC la tinc Avinyò (a la comarca del Bages, hi ha uns 170 km anar i tornar i és més complicat d’arribar-hi amb transport públic), cap al migdia, i en acabar hi he vist una fonda que té bona pinta per quedar-s’hi a dinar.  Hi aniré amb el meu cotxe.

27 d’abril. La Moreneta.