(Publicat a l'edició digitat, secció d'opinió, de Capgròs)
Un nou fantasma recorre el Món: La
Reacció.
Davant els canvis profunds que
estan tenint lloc a la Humanitat en el que portem de segle XXI (una quarta part
ja) que es venien covant d’abans, hi ha arreu una creixent reacció. Fa por el futur i es vol aturar,
cosa per altra banda impossible. Les societats van canviant constantment -potser
ara d’una forma exponencial- mercès als avenços tecnològics. Molta gent veu
moure’s el sol sota els seus peus, o s’ho pensa, i en lloc d’adaptar-se a
aquesta singularitat pretenen que la Terra (o el lloc on viuen ells) no
es mogui o fins i to que vagi endarrere idealitzant temps passats, que per
cert, d’ideals no en tenen res: guerres, malalties, fam, morts. Els
quatre genets de l’Apocalipsi.
És l’Amèrica de Trump que diu al món, des
de la seva posició de força econòmica, política i militar, com ha de
comportar-se i contenir-se. La
Xina per altres procediments més subrepticis (recorda l’era Meiji del
Japó) s’erigeix com una alternativa plausible als ulls de molta gent: mà de
ferro amb guants de seda.
La proposta d’Europa, ben escarmentada pels seus conflictes sagnants
dels segles XIX i XX, d’oferir al món el seu model basat en el diàleg, la multi
lateralitat, els drets humans, la democràcia, està contra les cordes entre les dues forces
gegantines i llastrada per les seves contradiccions internes. No cal oblidar
aquí el paper que vol tenir el
país més gran del món en extensió i probablement recursos: Rússia;
el que també vol tenir el
país més poblat del món: la Índia; el que volen tenir els països emergents que
pugen amb força: el Brasil, Nigèria,...
La política endegada per la nova
administració Tramp als USA, sense rubor, explícitament és
esgarrifosa, i molt
respecte a Europa. Però, nogensmenys, és la continuació de la seva
història com a Estat. Unes comunitats de gent diversa que fa poc temps fugien
de persecucions polítiques o religioses (el Mayflowwer);
de les guerres endèmiques que patien o provocaven ells mateixos al Vell
Continent; de la fam i la misèria (Irlanda, Suècia, Itàlia,...)
i que s’apropien d’un vast territori foragitant violentament als seus ocupants
indígenes (al igual que ara veiem a Gaza) que hi eren des de l’alba dels
temps: la “conquesta de l’Oest”, les guerres índies, l’annexió
o la compra d’amples territoris provinents d’altres ocupants colonials (Mèxic,
Alaska), la doctrina
Monroe, ..., Vietnam et al.
Ara, giren l’esquena a l’Aliança
Transatlàntica , que amb la
sang que van donar els seus fills havia deslliurat i protegit Europa de
d’angoixoses tiranies i obsessions mil·lenaristes i racistes. D’entrada
benèvolament. Sí, però després s’ho van cobrar amb escreix. Deixen a l’estacada
i posen als peus dels cavalls dels nous depredadors als seus antics aliats
fent-se enrere dels pactes defensius que havien signat. Que s’espavilin,
diuen. Per ells el “pollastre”!
A casa nostra tornen amb força els carlins: Déu,
Pàtria i Furs, davant d’una societat laica, barrejada i moderna. La
força de la reacció és gran però crec que la situació actual de la nostra
societat és imparable. Anem cap a una altra societat es vulgui o no. Com farem
anar l’economia sinó? Pretenem viure en la “vella societat” de costums i
constrenyiments? Impossible, a menys que es faci a costa de grans sacrificis i
renúncies, individuals i col·lectives.
La por al futur que s’albira no
podrà aturar els canvis
demogràfics, econòmics i socials que s’estan donant. Certament que poden
posar-hi límits, o que hi ha límits als canvis, especialment en matèria medi
ambiental, però la força dels canvis no té aturador, crec que hi ha coses que
no podran anar enrere, que no es poden frenar.
A Catalunya, els carlins ho van intentar
(aturar els canvis) en el segle XIX i varen ser derrotats. Els que ho volen fer
ara, en el segle XXI, també i malgrat la seva estèril cridòria tampoc ho
aconseguiran. Estem al mig de la tercera onada migratòria cap a Catalunya i la resta
d’Espanya en els darrers cent anys. Però aquesta és diferent, de terres enllà, molt enllà,
no pas com les dues anteriors onades. Això comporta una problemàtica diferent i
nova que cal afrontar amb
altres eines i procediments. El que vàrem bastir als anys vuitanta del
segle passat ja no serveix. L’escola per començar, Rosa Sensat ja no és
d’aquest món; TV3 i la comunicació tradicional tampoc.
El món global és una realitat per
molt que no es vulgui veure. La bandera amb la Creu
de Borgonya no onejarà gaire. Potser un temps en mans atemorides,
però serà arriada per les noves realitats. Hi haurà, potser ja hi són, noves banderes, nous himnes,
nous poders, noves governances.
La lluita contra la reacció, després de reconèixer
la seva causa: la por al futur, la por a la llibertat (cal tornar a llegir a Erich Fromm), la
inseguretat de tota mena que ja està instal·lada entre nosaltres, passa per explicar que aquesta
nova realitat és imparable i que cal afrontar-la amb noves eines, no amb
les que es van construir en l’etapa de la industrialització, que ja estan
superades, sinó en les que necessitem per un món global on tots hi tenim cabuda
si som capaços de
construir-les. Som-hi, doncs.
Temes a pensar: la formació i la
informació; la mobilitat de tot i de tota mena; l’acceptació de la barreja; la
immigració; i sobre tot, parar l’embogiment dels rics,...i dels rucs.
“Crec que l'home que tria el
progrés pot trobar una nova unitat mitjançant el desenvolupament de totes les
seves forces humanes, que es produeixen en tres orientacions. Aquests es poden
presentar per separat o junts: la biofília, l'amor per la humanitat i la natura, i la
independència i la llibertat.”
Eric Fromm
Mataró, 8 de desembre.
