20 de juny del 2020

Políticament incorrecte = nova censura.


Quan la CUP diu que s’ha de retirar l’estàtua de Colom del final de Les Rambles de Barcelona, en Frederic Soler “Pitarra” quina estàtua està una mica més amunt, al Pla del Teatre, a l’entrada d’Escudellers, es deu remoure dins la seva tomba pensant en la possibilitat que també la seva figura sigui retirada.

La producció de tota una etapa de la seva vida, suposo que de jove, no sé si ara es podria considerar políticament massa correcta, segurament seria molt blasmada. Em ve al cap, de seguida, “Don Jaume, el Conquistador” que van ressuscitar entre d’altres “La Trinca” fa més de quaranta anys. Masclista, faldiller, homòfob, racista, militarista, patriarcal, trampós,..., no sé pas quants adjectius li caurien el damunt pel contingut d’aquesta obra. Els temps, els de llavors, els de no fa gaire i els d’ara. Avui deu ser irrepresentable.






Les seves lletres (obriu, obriu i llegiu) serien ara tota una provocació i portarien a l’esglai a més d’un i una que avui se l’agafen amb paper de fumar. Hi ha de tot i força, per triar i remenar, Al començaments de la Transició amb la recuperada Democràcia érem més de la “brotxa grossa”, tot anava “Pel broc gros”. Diu que en aquells temps hi havia autocensura, dons mira que ara....! Torna a haver-hi policia, aquest cop civil, de les costums morals, com a l’Iran però a l’altra cantó del recorregut del pèndul. Apa, Josep M., tornaries a fer de Muntaner?

Sí, obriu i llegiu, sobre tot llegiu molt i formeu-vos, ja que em sembla que hi ha alguns “personatges” d’ara que són força illetrats i diuen moltes barbaritats (que ve de bàrbars). 

Fa poc, per la xarxa, un vell conegut que escriu als papers i que ja em semblava que era una mica forassenyat (ara ja em sembla que ho és del tot), diu que cal “corregir els errors de la història” (?!) i es queda tant “panxo”. Quina història corregim, quines coses de la mateixa, amb quins criteris ho fem? Potser ens podríem remuntar al desembarcament d’un Escipió a les costes d’Empúries i pensar si caldria corregir alguna cosa, oi? De la història se’n ha d’aprendre per si fos el cas no repetir-la però ja no podem corregir-la, és el passat.


“Las cosas disparatadas suelen acabar mal” A “Tot s’ha perdut”, selecció d’articles de Gaziel dels anys 20 i 30 de segle passat. Ed. La Magrana, B-2013.

20 de juny. Aquesta tarda comença l'estiu. Ja fa calor.