Els llots, el fang. Els “pispes”.

Gràcies, “Poli”

("El viejo insensato". Lucas Cranah.h.1530)

Quan les aigües corrents s’estanquen, quan no circulen i queden aturades, es forma un pantà, un aiguamoll, una bassa si és en un lloc petit.

No són aquestes les paraules las que millor expressen -en la seva accepció habitual- el que vull explicar. En castellà hi ha “ciénaga” que segons els diccionaris és un lloc on en el seu fons hi ha “cieno”. Aquesta paraula sí que té una traducció més precisa i corresponent: llot.

Llot: fang tou que es forma on hi ha aigües estancades.

L’aturada de l’economia ha precipitat els seus components. La terbolesa de l’activitat quotidiana s’ha aclarit. Els components que l’enterboleixen s’han anat cap avall, depositant-se al fons els més pesats formant els llots. L’economia “negra” entre ells.

No, no és l’economia submergida que és una cosa que tots coneixem, sinó és la delictiva que és més important del que sembla i està provocat un fangar considerable. L’economia “negra” té molts components, alguns molt potents i poderosos com els tràfics de coses il·legals i de persones. També té partícules petites que van fent la viu viu en les aigües corrents però que cauen al fons quan les aigües s’estanquen.

Els “pispes” són unes d’aquestes partícules petites –n’hi ha d’altres també petites: camells, bagasses,...- . Ara no tenen feina, la societat de l’oci i el moviment és el seu hàbitat natural i aquesta societat s’ha aturat. Estan desesperats i han de sobreviure ells també. La seva activitat delictiva és menor. Emprenyadora per qui la pateix, molesta per qui l’ha de controlar i reprimir, burocràtica per qui l’ha de jutjar. Mosquits que piquen, vaja, però no bèsties de caça -ni major ni menor- per la societat. A l’economia “negra” hi ha fins i tot diplodocus antediluvians.

Quan les societats s’estanquen els llots del fons creixen i són més perceptibles, més presents. No hi ha més “pispes” que abans però en la seva desesperació per guanyar-se la vida els fa ser més violents i desplaçar-se a altres indrets que no són els seus habituals. És un fet molt conegut i és una característica ancestral a les societats, no és pas nou d’avui.

També, és cert, apareixen nous “pispes” derivats de circumstàncies que hem administrat malament, que les hem de corregir si no volem que se’ns escapin de les mans. L’arribada de joves forans, d’allà i de més enllà, que no volen acceptar els límits de les nostres societats és un d’aquests fets. Cal corregir-ho tot explicar-los que així no els volem. Que entenem perquè vénen i els acollirem de grat si es comporten amb les nostres normes de convivència, sinó..., ¡“Puerta”!

Les societats s’han adaptat sempre a aquest fet prenent mesures, adaptant-se a les característiques que té el fenomen en cada moment històric i social. Ara toca fer el mateix. Hem de tenir present que les condicions de la vida quotidiana han canviat i no podem pensar que podem anar pel carrer com si no passés res. ¿Oi que ens estem adaptant a la “nova normalitat” amb tot un seguit de comportaments per bé de la nostra salut col·lectiva i personal? Doncs, hem de tenir present aquesta altre element, l’existència dels “pispes” descontrolats. i per tant adaptar-nos a la seva existència en els llocs on no hi eren. Qui digui que cal eradicar-los del tot s’equivoca i enreda a la gent indicant-los-hi una solució impossible. Són un fet social. Hem de posar-hi elements de consciència de la nostra part. Horaris, trajectes, imatge, presència, comportaments,... ajudaran a que les mesures de control siguin més efectives. No, no tot són les lleis, la policia, els jutges i les administracions públiques. Aquestes eines són molt importants – les més importants- per eliminar els brots descontrolats com el que hi ha ara dels “pispes”, però també hem de tenim més cura nosaltres mateixos.

Sí, ja sé que tot això és emprenyador i malgrat totes les precaucions que puguem prendre sempre ens pot caure una teula pel cap, però les circumstàncies han variat. La vida no la conformen sols les administracions, també la conformem els administrats i administrades.

(El ladrón. Fernando Botero. 1980)

17 de juny.