Quan vàrem
entrar en el procés de desconfinament vaig creure convenient que s’organitzés una trobada amb tot l’equip
directiu i els comandaments intermedis d’AMSA per traslladar-los unes
reflexions meves, en tant que President del Consell d’Administració de
l’empresa, sobre la sortida de la situació en que estàvem immersos. Avui l’hem
fet.
Reflexions
del President del C.Ad. d’AMSA a l'equip directiu. 19-6-2020.
Hola, bon dia a tothom:
Abans de començar a compartir amb
vosaltres la meva reflexió sobre el moment present de la nostra companyia
voldria fer un breu esment del treball que heu fet en aquests darrers mesos
mentre hem hagut de desenvolupar la nostra feina en mig del fort de la pandèmia
ocasionada pel Covid-19, en les condicions imposades per l’estat d’alarma que
just aquesta nit s’ha acabat.
En nom propi i del Consell
d’Administració d’AMSA, amb el que comporta de representació de la propietat de
l’empresa, la ciutadania de Mataró, vull fer un reconeixement públic de la
vostra feina: mantenir amb la mateixa eficàcia i eficiència de sempre el servei
essencial de l’abastament d’aigua a la ciutadania en les condicions provocades
per la pandèmia. Moltes gràcies en nom del usuaris/ clients/ propietaris
d’AMSA, pel vostre coratge i dedicació.
1.Al
començament de l’actual mandat del nou C.d’Ad. nomenat per la Junta General de
la companyia desprès de les eleccions municipals de 2019 vaig apuntar-vos en
una reunió expressa de presa de contacte, o de continuació de contacte, una
preocupació que tenia sobre la marxa de la nostra empresa: tenia por de que ens quedéssim en la
rutina ja que potser no
teníem incentius per sortir-nos d’ella. AMSA és un monopoli públic, amb els clients captius,
que funciona amb una bona acceptació del que fa pels seus usuaris/clients/propietaris,
amb un equip de treballadors competents, que dóna beneficis i que
fa un grapat d’anys, des de 2013, que no ha modificat (incrementat) les
seves tarifes. Ideal per anar
fent... i vegetant.
2.Vaig
veure amb satisfacció que el que plantejava no us sorprenia i que hi estàveu d’acord. Això em
va agradar molt ja que podíem iniciar un recorregut sobre el tema, les seves
perspectives i les accions a prendre sabent
que tindria complicitats i col·laboració franca.
3. Ja
tinc sobre la taula un primer esborrany del treball que vam encarregar per anar
endavant i del que crec que en sabeu alguna cosa, o al menys en alguna cosa heu
participat.
4. Però
no he demanat per vindre a parlar-vos pas d’això: Vull fer referència a dos
esdeveniments que col·loquen sobre la taula nous temes amb els que ens haurem
d’enfrontar i que fa vuit o nou mesos
enrere no hi eren:
4.1. La
desaparició de MESSA i la integració
del Tub
Verd dins l’estructura d’AMSA.
4.2. La
pandèmia del Covid-19.
5. En
el primer tema, el Tub
Verd no sols ens comporta algunes variacions de més en la feina que
fins ara teníem encarregada -la simple
gestió de la quotidianitat de la marxa del servei com es venia fent, i a més
pensar que sols és el retorn als seus orígens- sinó que ens porta a pensar que possiblement –això en
aquest moments s’està debatent amb la propietat (l’Ajuntament, en els seus
nivells correlatius)- ens
obre la porta a consideracions que poden portar-nos a una ampliació
notable dels comesos que fins ara han estat els habituals a la nostra
companyia. Cal dir que des del punt de vista estatutari no tenim cap problema
ja que aquesta possible ampliació ja està contemplada en les finalitats de
l’empresa. Crec que estem fent la integració d’una forma ràpida i eficient i
aquesta integració es produirà de forma correcta i sense gaires problemes.
6. Una ampliació notable de la feina que fins ara veníem fent, si
així ho decideix La Junta General, l’Ajuntament, sí que ens obliga a tots a reflexionar una mica
sobre el que comporta. El més important és repensar de dalt a baix la nostra
estructura, les feines que fem i les prioritats i resultats que estem habituats
a obtenir. Em sembla que tal com em vau manifestar en la reunió passada, al
començament del mandat, tampoc us sorprenc, i que en cas de que l’empresa , els
seus amos, decideixin emprendre el camí d’aquestes possibles noves actuacions
hi treballareu de bon grat i disposició.
7. El
segon tema és, o ha estat més sobrevingut i imprevist:
la pandèmia del Covid-19. Us he de manifestar la meva sorpresa pel fet que
sembla que ja fa temps en cercles de govern (no sé si també d’aquí), científics
i acadèmics es venia parlant del que podia passar. És una evidència que per la majoria de la població i
de les seves administracions el tema no estava pas sobre la taula i que
ens ha obligat a tots a fer una adaptació corre cuita amb les consegüents
conseqüències. Avui diu que ja
no estem dins de l’estat d’alarma que va començar el 15 de març passat,
més de tres mesos enrere. El que sí que sabem ara és que estem en una nova situació.
Potser és molt, massa?, agosarada la afirmació que faig de que res tornarà a ser com abans
de l’aparició de la pandèmia. No sé pas, repeteixo, si potser estic equivocat o
no i sí els canvis que haurem de fer i als que ens haurem d’habituar seran grans
o no tant i sí seran provisionals o definitius. Jo tinc assumit que hi haurà canvis i que la
“normalitat” serà diferent d’abans. Repeteixo, no sé amb quin grau i per
quant temps, però tinc segur que hi seran i em preocupa que potser aquesta “nova” situació no
estigui dins de les consciències de la gent.
8. Moltes
de les coses que s’hauran de fer, de canviar, no seran pas del tot noves, de
fet ja estaven sobre la taula, el que passava era que la seva implantació no
venia apressada, ja s’aniria imposant “de
soi”, al seu ritme o al nostre, el de cadascú. Hi havia moltes reticències i resistències
que ara hauran de bandejar-se per força, per la força d’un virus! Qui no s’hi
apunti quedarà fora de joc, qui no vulgui acceptar-les quedarà enrere.
9. En
tot cas, vull transmetre-us que el
que ve sí que ha d’estar
en el nostre capteniment. És la principal idea que us vull
transmetre avui. Com en afectarà en la nostra quotidianitat professional
i laboral, en la feina, el que ha passat? Vull que hi penseu, que hi treballeu,
que proposeu, que suggeriu, que col·laboreu en el que creieu que cal fer d’ara
en endavant.
9.1. Des
del punt de vista del producte
que oferim: l’abastament d’aigua en baixa. Les tècniques, material,
processos que fem servir. Les estratègies que hem de tenir per preveure poder
sempre continuar donant el servei que donem, les situacions en que ens podem
trobar,... Evidentment, ho haurem d’estendre, si s’escau, amb el que ens vingui
de nou.
9.2. Des
del punt de vista del nostres clients/usuaris/propietaris: com hauran de ser les relacions amb
ells d’ara en endavant. Les haurem de canviar molt? La presencialitat està en
qüestió. Com generarem i aprofitarem la virtualitat?
9.3. Des
del punt de vista de la nostra presència a la societat: El tractament de les desigualtats, en
el que ens afecta. No sols les econòmiques, que ja ho fem, sinó també les
culturals i relacionals. (Exemple del sistema financer). Com ho farem per fer
pujar al carro de les novetats que ens vindran o que implementarem nosaltres
directament a la gent que tingui dificultats per a fer-ho? Estic pensant en el
fracàs –fins ara- de la implantació de la factura sense paper, per exemple, o
en les explicacions que donem a la ciutadania sobre la nostra actuació.
9.4. Des
del punt de vista del propietari
de l’empresa, l’Ajuntament: les relacions seran més intenses. La nostra
preuada autonomia menor. Ho haurem d’acceptar. Ens haurem d’adaptar a altres
ritmes que els que veníem portant. Ni més ràpids ni més lents, diferents. Al
hora, també, no hem de menystenir fer sentir la nostra veu dins de la
organització des de la nostra posició relativa dins d’ella.
10. Tinc
confiança en vosaltres. El temps que em quedi en el exercici del càrrec que
m’ha atorgat la Junta General de la companyia per presidir-ne el seu Consell
d’Administració, el continuaré dedicant a mantenir -i si pot ser incrementar-
el prestigi que té dins la ciutadania tant en el seu aspecte de usuaris, com de
clients i de propietaris de la mateixa. Vinga, som-hi! Endavant cap a una normalitat
diferent que no hem provocat però que vulguem que no ja tenim entre nosaltres.
19 de juny de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada