En Marc, la Mercè i en Joan, no es coneixen. Jo sóc de família llunyana de tots ells, no compartim cap cognom.
El cert és que a en Marc -que és
pràcticament d’una generació més jove que la meva- ni li sé la fesomia, deuria
ser molt petit la darrera vegada que el vaig veure. Ara serà el protagonista
del tercer capítol de la meva recerca de les arrels.
El primer capítol va començar amb el testament que va rebre
el meu besavi Jaume Abril Roldós del
seu avi: http://magrinyar.blogspot.com/2020/05/en-nombre-de-dios-amen.html
En ell veiem que el primogènit del primogènit del testador no rebia l’herència,
i ens quedàvem amb el dubte de quina era la raó, algú va fer un comentari a l'entrada dient
que deuria haver-hi algun problema familiar.
La raó vam descobrir-la en el següent capítol: http://magrinyar.blogspot.com/2020/05/el-fadristern.html.
Després de molts anys de coneixença amb la Mercè
i de saber que érem parents però sense saber-ne el parentiu vam descobrir
quina era la relació que ens lligava a nosaltres i el seu germà Joan, la baula perduda dels Abril a Sant Andreu de Palomar. Teníem
en comú un rebesavi, en Bartomeu Abril
Riera mort el 1876, uns mesos abans que el seu pare, en Jaume Abril Mas.
Amb en Marc tot
va començar al interessar-me pels seus pares dels que feia anys que no en sabia
res. Què se’n ha fet d’en Vicens
Blanxart i la seva muller? Ara, per la xarxa es pot trobar quasi bé tot el
que busques i no costar pas gaire. Un cop restablerta la relació, ells viuen a Barcelona
però conserven casa a Cabrils, ens va passar el mateix que
ens havia passat temps enrere amb la Mercè,
érem parents. Les àvies, la Pepeta
Casanovas Gaig en el seu cas, l’Angeleta
Abril Diví en el meu, es tractaven de cosines i tenien una franca relació
familiar, però nosaltres no sabíem quin era el seu origen. Tinc guardades postals
dels seus avis enviades als meus de l’any 1943, adreçades des d’Andorra
a can
Manen que era una de les antigues denominacions que tenia la nostra casa
de Cabrils.
El seu pare que té més de noranta anys tenia fet l’arbre de
la seva família. Aquí hem tret l’entrellat.
Sorpresa!,
una altra baula perduda a Sant Andreu de Palomar. Un besavi
d’en Marc, en Gaspar Casanovas Roldós era cosí germà d’en Joan Abril Roldós i se’n va a treballar a Barcelona al mateix temps
i a la mateixa companyia que ell. En Marc
m’explica que la història que vaig contar d’en Joan
Abril Roldós ell l’havia sentit igual de petit a casa seva. Les mares, germanes, i els avis
dels que deixen la terra i el poble per anar a la ciutat i a la incipient
industria, en aquest cas als incipients serveis públics moderns, són els que
ens donen el nexe comú: els pares dels nostres rebesavis, uns quadravis nostres!,
el nexe d’en Marc, la Mercè, en Joan, i en Manel, i de tota
una llarga caterva de germans, cosins germans, cosins i cosinets/tes.
He de anar podant les branques d’aquest antic arbre, el plançó
d’origen té més de 255 anys!, per tal de poder-ne fer una presentació
provisional amb el que sé fins ara. Falten moltes coses per afegir-hi encara. Hauré de
preguntar a en Miquel,
parent de la meva dona, que té experiència en aquest tema com m’ho he de fer.
3 de juny. Comença a omplir-se, poc a poc, l’agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada