Desengabiats.

Mica en mica, ens van, ens anem, desengabiant. Som mediterranis, ens agrada el carrer, la plaça, la festa, la gent. Ens hem quedat molts dies tancats a casa complint el que se’ns manava des de dalt. Mando único, Estado de alarma.

Mai valorarem i agrairem prou el to, la mesura, d’en Salvador Illa  conduint el confinament per impedir la propagació fàcil de la pandèmia del Covid-19. El comandament en mans de qualsevol eixelebrat dels molts que tenim presents hagués pogut ser una tortura i crec que l’hem suportat responsablement.

Ara toca la desescalada. Desengabiats, sortim a fora a veure com està el pati. Els carrers i les places, els parcs i els passejos es tornen a omplir de gent que vol sentir l’aire i el sol primaverals a la pell. Les noietes –sense vergonya- redueixen al mínim la roba que es posen, enyoren la Fira que marca el canvi d’armari cap al més desenfadat i desinhibit vestuari estiuenc tal si estiguéssim en latituds tropicals.

Descobrim que entre les taules dels bars, a les terrasses, la separació és més gran, però no ho veiem com una senyal de precaució i correm a omplir-les totes.

Potser aquests de la restauració, no pas tots, encara es refaran. La pressió per que torni el turisme és molt gran. Lògic, el país –la seva gent- en viu molt d’aquest sector i en algunes localitats concretes és la seva única font d’activitat.

Però veurem com arrenca la indústria. La del automòbil, malament. Veurem quins estralls han deixat aquests dos mesos i mig d’inactivitat. L’estiu l’anirem trampejant: “A l’estiu tota cuca viu”. A la tardor ja ens hauran fet l’auditoria del balanç i del compte de resultats del primer semestre de l’any que pinta en vermell.

Anirem veient si la política sap agafar el to que els país necessita fugint de maximalismes i oportunismes.  És molt difícil, ja que precisament les opcions polítiques  s’han articulat  a partir de les posicions més cantelludes, quan  caldria  trobar ara encaixos més senzills però més amples. Costarà, ja que no és sols un problema nostre i d’aquí. En un món que estava canviant acceleradament, un cop tant dur com el de la pandèmia ho ha desgavellat tot i està per veure veure si hi ha dirigents llestos i capaços per entomar la situació.

Que Déu no vulgui que ara, desengabiats, ens relaxem massa de pressa, baixem l’actitud prudent i cautelosa que hem tingut durant el confinament i ens surtin rebrots de la pandèmia. Seria letal per la moral ciutadana, per la necessària atenció sanitària ara exhausta  i que s’ha de refer i sobre tot per l’economia que no aguantaria una altra aturada com la que hem viscut.

Siguem prudents. Desengabiem-nos  amb mida. No sortim massa lluny del cau, de la gàbia, ni pensem en voler tornar a afer la vida d’abans. Prou que ens adonarem que ja no és possible!

Aquests dies, a Mataró, no tenim Fira. Demà caldrà anar en compte amb les revetlles d’estiu, començant per la de Sant Joan.  I encara que tinguem moltes ganes de cridar: ...i 15!, millor que ens mentalitzem que serà bo fer-ho cadascú a casa seva a les vuit del vespre del 25 de juliol en una crida virtual de Les Santes.

2 de juny.