Nostàlgia
dels temps passats, melangia dels presents i alegria dels que ens quedin per
viure. Aquest any, un element més, nou i imprevist. Sempre ha estat la d’avui,
la
revetlla de Sant Joan, una festa que m’ha fet molta il·lusió i que l’hem
ben celebrada amb companyonia i amistat, i cremant pólvora. L’endemà al matí per
esmorzar la coca que ha sobrat de la nit abans i una altra al dinar pels
postres.
L’acabament del curs escolar i el començaments de les
vacances, els primers balls a les revetlles (quan érem joves hi havia a més Sant
Pere), l’arribada de l’estiu i els primers dies de platja, la programació del
viatge estival, els dies llargs i la fresca dels vespres, les reunions amb els
amics i parents,... a l’estiu tota cuca viu.
Perdoneu, la cançó un clàssic de ja fa
cinquanta anys que avui no podem deixar estar ja que ens ha
acompanyar molts anys i esperem que sigui per molts més. Bon estiu a tothom i d’arreu.
23 de jany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada