Ahir, solucionats els problemes tècnics que jo tenia, vam
poder fer la xerrada que els companys del PSC de l’Agrupació de Vilassar de Mar
m’havien demanar i que no vàrem poder fer el dimarts passat. No sé exactament
quant va durar la meva exposició, no ho vaig controlar, però amb el debat
interessant que va haver-hi a continuació en el que van intervenir uns quants
dels participants, vam estar dues hores, de 7 de la tarda a 9 del vespre.
Quan vaig parlar amb el cap (provisional) de l’agrupació vaig
titular la xerrada com a: “L’economia després
del Covid-19, una visió”. El que volia remarcar era que els exposaria el
que jo pensava sense pretendre que això fos res segur, que sols eren els meus
dubtes. Però no sé per quina raó l’afegit de “una visió” va desaparèixer de la propaganda de l’acte. Que quedi
clar que no pretenc que el que jo penso del tema sigui el què ha de ser. Crec que
el dubte és una virtut democràtica i que el debat enriqueix la societat. No
podem anar pontificant i jo menys, ja
que no tinc cap títol ni autoritat per a fer-ho.
L’experiència va ser novadora per a mi, sempre havia fer
xerrades presencials i ara parlava a una pantalla encara que veia les cares
dels que em seguien i desprès vaig poder contestar també a distància les seves
preguntes i qüestions. Sí, ja he fet altres actes (aquests dies del confinament) per teleconferència però no
és el mateix que una reunió administrativa o política que quan ets el
protagonista de la sessió.
El fet que quedés enregistrada la sessió també em va semblar
interessant ja que poden aprofitar-se del que es va dir moltes altres persones
si els organitzadors la pengen a la xarxa. S’està estenent aquest sistema, cada
dia m’arriben propostes per seguir amb aquest format. No sé quina audiència
tenen, encara no he tingut temps de ficar-me en cap d’elles i veure-ho, però és
inevitable que el sistema es generalitzi, l’estalvi de moltes coses capgirarà
el que fins ara es venia fent i com es feia.
Té avantatges i inconvenients, ja els vaig dir i ahir els
vaig poder comprovar en la meva pròpia pell. Un cop tancat l’ordinador, del meu
despatx a la taula on m’esperava el sopar a punt. No vaig poder compartir
realment, sols virtualment, la companyia dels companys i amics vilassarencs (de
mar, del barri mariner).
Vaig preparar un power point que em va servir de recolzament
per anar desenvolupant la xerrada. El poso aquí sota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada