De petit moltes tardes dels diumenges havent dinat s’omplien escoltant la ràdio, entre el “Carrusel Deportivo” i els “Discos dedicados”. Aquest darrers ens fan fornir de tot un repertori de cançons que hores d’ara després de tants anys emergeixen de la memòria quan en queda poc rastre en la vida quotidiana actual.
Eren coples, fragments de sarsueles, ranxeres i boleros que
de tant en tant es revifen, alguna sardana, ..., dedicades a la “petita gent”
que se’ls felicitava pel sant o l’aniversari, que se’n anaven a fer el servei
militar, es casaven o feien la primera comunió. Les peticions eren presencials,
s’havia d’anar personalment a l’emissora i pagar (poc, però pagar). A vegades les
dedicatòries duraven més que la cançó dedicada, especialment si eren “hits”
(encara que llavors no se’n deia així). “Los sitios de Zaragoza”, “Cumple con
tu obligación soldado español”, “Cartas a Eufemia”, “La Santa espina”, “Volare”,
“Fumando espero”,...
Repeteixo, de gran emergeixen a la memòria i penses: “Estaran
encara en algun lloc?” Evidentment, sí! Ara tot està a Internet, Sant Google.
Poses el títol, si el saps, o un fragment de la lletra que records amb més o
menys exactitud i... allà ho tens, versions originals, antigues, adaptades,
modernes, amb imatges o sense, el que vulguis.
Em ve al cap, no sé perquè, “el último bridis de un bohemio
con una reina”, el títol de la cançó és “Ella (me cansé de rogarte)” La cantava
Pedro Infante, Miquel Aceves Mejía, el mateix autor José Alfredo Jiménez...? És
curiós que en ple franquisme sense relacions diplomàtiques amb Mèxic que sols reconeixia
a la República fos durant un temps tant popular sentir ranxeres per les ràdios
espanyoles. Algú en deu saber l’explicació.
Allá va, ¡ándele mi cuate!
4 de desembre.
1 comentari:
Gabriel Jaraba, que és un entès, em diu que el clip pertany a la pel·lícula "El gavilán pollero" que és de l'any 1951.
Publica un comentari a l'entrada