Avui és dissabte. Aquest dia
l’ocupem a proveir la casa. Anem al mercat. A Mataró –no sé si a altres llocs
també- en diem anar a
plaça. Això deu venir d’antic, de quan hi havia dues places, la més
antiga, al cor vell de la ciutat, la Gran amb l’afegit -quasi al costat- de la
Xica i més avall la Peixateria (aquestes dues darreres ja amb la seva funció
mercantil desapareguda), i la més moderna, a tocar de l’Eixample, de Cuba
(durant el franquisme va ser rebatejada
com de la Puríssima Concepció, però per tothom va continuar sent de Cuba). Ambdues tenien una part construïda oberta
cada dia amb venedors sedentaris (a la Gran pràcticament desapareguts, ara hi
ha bars i restaurants com a tant altres llocs que han fet semblant reconversió)
i una part a l’aire lliure amb venedors no sedentaris sols alguns dies. La de
Cuba els dissabtes de fruita i verdura, de pagesos (ara en diuen de KM0) i
revenedors i els dijous de roba i llar. Aquesta és la distribució al centre de
la ciutat. També a alguns barris tenen mercats coberts, amb poca vida i un
forts mercats ambulants de fruita i verdura els dissabtes (Palau-Escorxador,
Cirera-Molins, Cerdanyola, Pla d’en Boet, aquest de tèxtil i tota mena de coses).
Nosaltres som de la de Cuba amb alguns restes de costums ancestrals per la
Gran.
La mestressa és la que dirigeix
l’operació cada dissabte amb la llista preparada, jo vaig al darrera amb el carret de la
compra, de camàlic. A la primera cantonada hi ha uns nois molt espavilats que
abans del migdia ja tenen la feina feta i desocupen. Aquí, verdures de
temporada: ara, carxofes, porros, alls tendres, raves,... Pujant el carrer de
Cuba, la parada dels alls i les cebes. A la següent cantonada, les taronges i
les mandarines. Ja no és temps de magranes. Potser, al davant, un manat
d’espàrrecs, i quan és el temps al costat, alguns bolets, encara que no sé pas
com, ara en tenen tot l’any. Estem ja a la part de dalt de la plaça. La parada
del plàtans, els kiwis i una pinya tropical, potser també en aquest tros de
plaça algun alvocat. Quan és temps, hi ha una bona parada: els préssecs, els
albercocs i les nectarines. Ja entrem al carrer de Palmerola. A vegades a la
primera parada tenen tirabecs, quan toca (els darrers que vam poder comprar
eren molt vells i filosos). A la temporada de maduixes (del Maresme, of course)
el pagès d’Arenys de Munt, producció artesanal, i si se l’hi ha acabat a la parada del costat també.I
anem fins al pagès de Sant Iscle de Vallalta, en Quico, amb l’Encarna, la seva
dona, més en Rafa i la Iolanda. Un vegetal per fer caldo, enciams, ous, mongeta
tendra, pèsols, tomàquets, pebrots, i albergínies, pastanagues, espinacs, carbassó,
una coliflor, potser cols de Brussel·les,...
El carretó quasi ja està curull.
Llavors l’aturada a qualsevol bar per fer un “talladet”, el de cada matí (ara
no, que no és pot sortir i estan tancats els bars). Continuem. Enrere, altra
cop a la plaça pel cantó de Llevant avall. Les peres i pomes, en Parra ja no
surt a fora, sembla que amb la parada de dins ja en deu tenir prou. Uf, això
quasi ja està. Si no hem trobat alguna cosa encara ens queden algunes parades
més per assortir-nos-en. A la part de baix, el caixer de CaixaBank, amb
l’oficina tancada ja. L’han centralitzat a la Riera amb una “Store” (?), però
els caixers automàtics encara van per proveir de liquiditat. Una mica deixada i
bruta. Donant-li l’esquena, la parada dels “Extremeños”. Fa molts anys que són
a Mataró. Jo em deleixo pel seus embotits, però els tinc rigorosament prohibits,
encara que alguna vegada s’escapa una morcilla o un xoricet. Aquí proveïm de
formatge pel vermut del diumenge amb la família. Semi, que és més suau pels
petits. També quan se’ns acaba un pot de mel. I ja sols ens queda la fruita
seca a Can Tarrida, vilassarencs ells, de Mar. Els nostres avantpassats tenien
alguna concomitància cabrilenca. Ametlles i avellanes torrades, nous de
Califòrnia, i altres coses que a vegades
s’escauen, pinyons, macadàmies, nyores, ...
Abans de tornar a casa, a la
darrera cantonada hi ha un venedor de flors: algun cop, un gerani, un ram de flor seca, ...
Desprès d’endreçar-ho tot ja a
casa és el moment de portar l’escombraria selectiva al contenidor: paper
(diaris. Ara no, que mai se sap quina utilitat poden tenir), vidre (ampolles),
envasos, ... això sí, anem acumulant fins que n’hi hagi algun volum, no hi
anirem de mica en mica. L’orgànica és més sovint, no es pot guardar gaires
dies. Els contenidors dels diferents colors estan a tocar a l’esquena del
col·legi de la Divina Providència.
En acabat ja és hora de posar-se
a llegir el diari que he anat a cercar mentre la mestressa estava a la peixateria
de dins de la plaça en una primera anada, els dissabte quasi bé sempre peix a
taula, i als sopars amb convidats quan els podíem fer i alguns diumenges amb
celebració especial. No, abans cap passar els comptes de la setmana i veure com
va el pressupost (fa més de quaranta anys que els faig, em ve d’ofici). Per la
tarda, desprès de la becaina, ja anirem al súper a comprar el “sec”, també per
tota la setmana.
Les botigues de dins la Plaça són
per entre setmana, els dissabtes massa gent. La peixateria, la polleria, la
xarcuteria, la carnisseria, també de cavall (m’agraden les seves hamburgueses), la
bacallaneria i les olivetes, un petit súper pels descuits, i algun matí al seu
bar també el corresponent tallat de cafè de mig matí.
Aquests dies totes aquestes rutines se les ha emportat el
virus. Tancats a casa anem proveint de mica en mica, d’aquí per allà,
mantenint el rebots ple pel que pugui passar. L’Ajuntament amb bon criteri ha
suspès la celebració dels mercats ambulant fins que passi tot aquest episodi de
malura. Esperem que sigui aviat per reprendre les bones costums.
21 de març. Dissabte a casa.
2 comentaris:
No sé si al sector de la Plaça Gran, la gent diu anar a plaça o anar a mercat. Per tant no m'atreveixo a opinar. Pel que fa a la Plaça de Cuba, segurament ve de quan aquell terreny era un solar en el qual hi havia unes parades fetes de fusts per a la venda de carn i altres productes al sector de muntanya. Amb el temps, poc abans de la guerra s'hi va construir el mercat. Fins aquí, poca cosa.
El mercat de Cuba - o de la plaça de Cuba, no ho sé- durant el franquisme va passar a dir-se Mercat de la Immaculada Concepció, en castellà, clar, segurament perquè aquesta marededéu era la patrona dels botiguers de queviures. Però la plaça va continuar dient-se "de Cuba". I la gent, com bé dius al teu escrit, deia i diu "anar a plaça" i anava a la plaça de Cuba. I em diràs: si no hi havia solar, on era la plaça? Doncs, la plaça estava constituïda i ho està encara pels carrers de mar i de muntanya. No essent-ho el del cantó de Barcelona ni el del cantó de Llavaneres. El cantó de muntanya té encara els números senars i el de platja els números parells
Magnífic article que comparteixo fil per randa , amb variacions puntuals. Jo soc d,anar-hi aviat i fer després un bons esmorzar a casa llegint el diari. Als matins d'hivern entra un sol esplèndid al menjador. És el gran plaer de la setmana, ja veus que em conformo amb poc. El carregament però és molt similar en els dos casos. Avui però et guanyo.Compro a un pagés de les cinc senies i la setmana passada ja em va dir que amb un what,s i m'ho portava a casa i així ha estat. Servei impecable i verdura fresca. Per cert ara que és hora de pèsols estan sortint magnífics, però m'han trencat les oracions. Acostumava a desgranar-los veient el futbol els dissabtes. Ara no puc. Cagum el coronavirus.
Pere Pascual
Publica un comentari a l'entrada