Connectivitat.

Sort en tenim de les noves possibilitats de comunicació. Com ens ho faríem sinó confinats a casa? Podem mantenir un cert nivell de socialització a través de la “xarxa”. Hem tornat a descobrir que tenim un telèfon fixe, però estem descobrint cada dia –especialment els que no hi estem avesats- el suc que en podem treure d’aquest ordinador personal que portem a la butxaca i que en diem “el mòbil”. Que si SMS (ja pocs), que si WhatsUp amb text o amb imatge, que si Face Time (amb multiconferència), que si Skype (també a varies bandes), ... Bé, això i moltes coses més les anem descobrint els més endarrerits immigrants digitals, els natius deuen saber moltes més formes de connectar-se i fer-les servir adequadament, o no.

Tancats a casa la gent s’ho agafa bé, sembla. Igual la processó va per dins. No és el mateix una parella de jubilats que es poden valdre per ells mateixos en un habitatge gran i confortable que una família amb canalla reclosa en un apartament petit i enxubat. O pitjor, la soledat dels grans que viuen sols i que només tenen la televisió engegada tot el dia amb el consegüent encervellament sobre el tema d’actualitat, la que sigui. Diu que poden haver-hi més divorcis, més tensions,... i també més naixements. També és notable veure els gestos de solidaritat inter generacional o senzillament veïnal.

Els acudits circulen amunt i avall. La imaginació de la gent és desbordant. També, però, les informacions oficials de com ens hem de comportar. També molta escombraria que cal saber distingir i evitar. Penjats de les xarxes, llegir els diaris o escoltar els noticiaris àudio visuals no aporta gaire més de nou. Confesso que fa anys que tinc abandonat  escoltar la ràdio i veig poc la televisió, sols en moments puntuals. Aquest dies em fa basarda obrir el diari, encara que és la meva petita excusa per sortir cada matí fins a l’estanc on me’l serveixen i vés a saber quina utilitat podrà acabar tenint.

Temps enrere vaig fer servir l’Skype per parlar amb el Brasil (el meu germà), però el vaig abandonar i ara no el sé tornar a posar en marxa, ni recordo si tinc les claus i a més he extraviat la càmera. Hauré de fer que el meu particular help desk m’ajudi a tornar-lo a activar.

És que això de que a un jubilat el treguin del llit per treballar té el seu què. Resulta que me les mamava molt dolces pensant que l’encàrrec que em va fer l’Alcalde de presidir la companyia d’aigües seria un entreteniment agradable i senzill i resulta que ara estic al davant d’un servei estratègic que evidentment no em dóna feina directa però sí responsabilitat directa sobre la feina que fan els esforçats treballadors de la casa. Les noves eines telemàtiques resulten fonamentals per estar connectat ja que  no és gaire convenient que em mogui massa i cal evitar les reunions presencials. Servirà aquest comés per intentar posar-me al dia en matèria tecnològica i el que aprendré, i aprendrem tots plegats, ja ho incorporarem al nostre ser i saber. 

Ja ho deia Baricco, la màquina una extensió de l’home.

20 de març. Diu que a fora comença la primavera.