Avui és Sant Josep però aquest vespre no hi haurà “cremà” de
falles a València. Tots tancats a casa, i són sols els primers dies del semi
confinament. Semi, ja que podem sortir encara per anar a proveir-nos de les
coses bàsiques. Ara bé, se’m ha fos una bombeta d’una habitació i no sé pas si
podré anar a buscar-ne una de nova per canviar-la.
En Jaume, el meu germà, que viu al Brasil, a l’estat de
Santa Caterina, ahir em va dir que ja els havien implantat mesures dràstiques
com aquí. La família del meu gendre, els
Ruales, a Colòmbia, també diuen el mateix. Tinc dos néts “colombianitos”. Es
tanquen les fronteres. No, no és la desaparició de cop de l’espai Schengen a la
nostra Europa. És la restricció de mobilitat arreu per aturar la propagació
dels contagis. Uns nostres bons, bells i vells amics estan dalt d’un vaixell al
Pacífic Sud. Havien d’acabar
un periple que començà per les antípodes, Austràlia i Nova Zelanda, a la
Polinèsia francesa. Despès de Fiji, res
de més illes, mar endins els envien cap amunt fins a Hawaii (Hawaii, Bombai, ....) i
d’allà hauran d’espavilar-se per tornar a casa. Tornaran segur, però lògicament
estan preocupats. Els anglesos recomanen que els turistes que tenen a les
nostres illes tornin cap a casa ja que tancaran els hotels.
Aquest “pandemònium” tot just comença. Tothom s’hi esforça,
malgrat sempre n’hi ha de desmenjats o que ho veuen diferent. Els anglosaxons,
per exemple. Als britànics els costa ordenar, són més de recomanar. Però ja
comencen també a prendre mesures més dràstiques. Els nord-americans veurem com
se’n surten amb els seu diferent –i peculiar des del punt de vista europeu-
sistema sanitari.
Tornem a les Falles: la feina quasi estava conclosa. Caldrà
“desplantar”, ja ho deuen estar
fent, amb els problemes logístics i de
cost que deu comportar i esperar temps millors. Potser empalmaran amb la
“cremà” alacantina de Sant Joan a finals de juny. Els de les processons també
estan igual. Potser en lloc de començar per Rams se’n hauran d’anar a la Pasqua
Granada. Els que estem apuntats a l’IMSERSO, a veure-les venir si podrem o no
esbargir-nos com somiàvem.
Tinc un bon record dels dos cops que hem
estat a Falles, millor el primer, per la sorpresa, que el segon,
amb l’espectacle ja conegut. Sempre em
crida l’atenció i em sorprenc de la vitalitat col·lectiva (amb algun dubte) d’aquestes
manifestacions de cultura popular tan arrelades i amb les seves variacions
segons els llocs. Segurament el virus pandèmic s’emportarà alguns Moros
i Cristians també.
"De Joseps, Joan i ases n’hi ha per totes les cases". A la
nostra hi ha Joseps i Joans. Felicitats Josep!, fill.
19 de març. Confinats a casa. A veure si trobo una bombeta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada